Dilluns, 13 de febrer del 2012

Torroella de Montgrí
l'Estartit
Tancar la finestra Tancar
Societat
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

Clam ciutadà contra la corrupció

Prop de 1.000 persones es concentren a la plaça Sant Jaume per denunciar els últims escàndols que han sacsejat el país

Alguns dels concentrats ahir a la tarda a la plaça Sant Jaume, exhibint una heterogènia mostra de pancartes i consignes. Foto: QUIM PUIG.

«No passaran!». Amb aquest crit de guerra recurrent i històric, es va posar el colofó a la concentració que es va fer ahir a la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona per expressar un rebuig ciutadà, nítid i contundent als darrers casos de corrupció ocorreguts a Catalunya. Però el missatge de l'acte, que comptava amb el suport de més de seixanta entitats, no es va limitar a ser una denúncia dels afers Millet i Pretòria. Va anar més enllà. Es va recalcar la necessitat d'investigar qualsevol indici d'irregularitat fins a les últimes conseqüències i, alhora, d'institucionalitzar mecanismes de control, especialment en matèria urbanística, per evitar que se'n produeixin més episodis. Prop de mil persones van participar en la protesta, que va estar amanida amb múltiples reivindicacions col·laterals.

Hi havia treballadors en atur, mestres que reclamen millores laborals, veïns de les Corts crítics amb el projecte de requalificació del Miniestadi, plataformes ecologistes o col·lectius d'afectats per l'espetec immobiliari. Tampoc no hi van faltar els habitants de Santa Coloma, exhibint xoriços. L'amalgama de col·lectius i entitats que es van plantar de 6 a 7 de la tarda a la plaça Sant Jaume era tant rica com variada. Ahir, però, feien causa comuna amb un mateix lema: Contra la corrupció i la impunitat: Mobilització popular en defensa del bé públic. Una mostra significativa de l'impacte social que han tingut els escàndols Millet i Pretòria, i que han provocat mostres de rebuig des de pràcticament tots els àmbits. I ahir, del que es tractava, era que la societat civil i el teixit associatiu també l'expressessin públicament.

A les 6 de la tarda els Diables de Sant Antoni escalfaven l'ambient a cop de timbal, quan es va produir l'anècdota. Un centenar de marroquins van aparèixer de cop a la plaça exhibint banderes del seu país, fotos del monarca Mohamed VI i nombroses pancartes en contra de la independència del Sàhara. Ai. A pocs metres, coincidien dues convocatòries amb sensibilitats clarament contraposades respecte a un tema calent, com és la qüestió sahrauí. Els Mossos, però, van ser vius i van poder desviar els manifestants promarroquins cap a carrers més recòndits. Els tambors i el soroll de cassoles, continuaven retronant en l'ambient.

El manifest

La concentració va emfasitzar el seu caràcter més reivindicatiu en el torn dels parlaments. Va parlar un representant de l'assemblea d'aturats de Barcelona, que va recordar que els ajuts que el govern espanyol ha donat a la banca són considerablement més substanciosos que els que es destinen als que han perdut la feina i han exhaurit la prestació. «Això és legal, però no és frau?» es va qüestionar. L'actriu Carme Sansa i la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Eva Fernández, van tancar l'acte amb la lectura del manifest. En ell, es recalcava que darrera els casos de corrupció apareguts recentment «hi ha responsabilitats polítiques, que algú haurà de reconèixer i assumir» i, per tant, «no podem deixar que aquests afers es liquidin amb una disculpa en veu baixa». Aquest, de fet, va ser un argument que molts dels presents van exposar amb els seus crits. Cal aixecar totes les estores. Peti qui peti. El manifest, però, també va posar l'accent en la necessitat «de refer els mecanismes de control públics i polítics» per evitar més escàndols. En aquest sentit, la recepta que van assenyalar les entitats convocants requereix una major implicació «i participació» de la ciutadania en els afers públics que, tanmateix, s'ha d'acompanyar de «canvis profunds» en les polítiques de sòl i habitatge perquè es deixin de regir per paràmetres especulatius: «Tenim el dret d'exigir una administració pública que preservi els drets dels ciutadans i no els dels interessos privats», deia el text. La clausura, pròpiament, la va fer el periodista David Fernández, que va incitar els concentrats a no baixar la guàrdia i va llançar, tot seguit, un advertiment a corruptes i especuladors: «No passaran!», una consigna tan eterna com adaptable que la plaça Sant Jaume es va fer seva.

L'Ametlla del Vallès, contra Millet

u.c

L'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès ha anunciat que en cas de confirmar-se l'obertura de diligències per part de la fiscalia sobre la requalificació dels terrenys dels Avellaners de Can Plandolit, i sent notificat per la fiscalia, el consistori es personarà en la causa. Així ho ha anunciat en un comunicat el consistori –actualment governat pel PSC i AIA (Autèntics Independent de l'Ametlla)–, des del qual es destaca que la requalificació dels terrenys va tenir lloc durant el govern anterior, del Grup d'Independents de l'Ametlla (GIAV) en coalició amb CiU. La setmana passada, la fiscalia va anunciar que demanarà al jutge d'instrucció número 30 de Barcelona, Juli Solaz, que investigui, de manera paral·lela al saqueig del Palau, les suposades comissions vinculades a la requalificació dels terrenys que Fèlix Millet té a la urbanització Avellaners de Can Plandolit (al sud de l'Ametlla del Vallès); un procés que es va realitzar entre els anys 2002 i el 2003.

Les comissions estarien detallades en un manuscrit, inclòs en el procés judicial, que el nou equip directiu del Palau va trobar al despatx de l'exdirector administratiu, Jordi Montull, i l'autor dels documents, segons l'acusació exercida per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, seria l'home de confiança de Millet. En el manuscrit figuren anotacions com ara «alcalde», «biblioteca», «convergència» i «campanyes electorals», a banda de detalls sobre com s'havia de finançar el projecte. Fa uns dies, la polèmica sobre la relació de Millet amb els polítics de l'Ametlla va ser notícia quan l'exalcalde del GIAV, Albert Palay, va afirmar que Millet pagava part de les campanyes dels partits locals.

Cardedeu i el «cas Carbó»

acn

Els representants del govern i els diferents partits polítics que integren l'Ajuntament de Cardedeu (CiU, ERC, PSC, PP, ICV-EUiA i CUP) consideren que ara per ara no cal revisar cap dels projectes en què va participar l'exassessor del consistori imputat pel cas Pretòria, Genís Carbó. Així ho va explicar l'alcaldessa, Calamanda Vila (CiU), després de la trobada que els representants municipals van tenir dijous, en què el govern va posar sobre la taula tots els expedients vinculats amb l'exassessor. Segons la batllessa, els diferents grups van quedar «tranquils» després de veure que tota la gestió de Carbó a l'Ajuntament ha estat «clara i transparent». Carbó va treballar a l'Ajuntament de Cardedeu entre el 10 de gener del 2008 i el 4 de novembre del 2009 en qualitat d'assessor dels serveis tècnics.

Darrera actualització ( Diumenge, 22 de novembre del 2009 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Enquesta

Enquesta: La tensió social que viu Grècia es traslladarà a altres països europeus?
La tensió social que viu Grècia es traslladarà a altres països europeus?
 

Més llegides

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook