Els cinc cooperants gironins no abandonen. Els dos bombers de Banyoles, un d'Amer, un de Maçanet de la Selva i un del parc de la Pera continuaran amb el Projecte Xevi de la Bisbal fins al final del trajecte. Avui seguiran el seu camí cap al Senegal, tot i que ahir a última hora de la nit no tenien clar si continuarien tots o algun d'ells es quedaria a Mauritània.
Els cinc bombers gironins integrants de la Caravana Solidaritat a Nouakchott volen arribar fins al final. És el que van venir a fer a l'Àfrica i no pensen llançar la tovallola. En Carles Muriana i el seu pare, Paco Muriana, que dirigeixen el Projecte Xevi de la Bisbal, es mostraven ahir prudents amb les informacions contradictòries que arribaven dels mitjans de comunicació i de fonts oficials. En tot cas, en Carles preferia no pronunciar-se fins que les fonts dels govern ho fessin oficial. «Som escèptics perquè uns diuen unes coses i d'altres en diuen unes altres», afirma Muriana fill, que a primera hora de la tarda es mostrava il·lusionat amb els rumors de bones notícies, però que a poc a poc cap al vespre tornaven a ser de prudència. «Aquí hi ha gent plorant, és normal, però hem de fer la pell dura», afirmava. En Carles vol enviar un missatge de tranquil·litat a les famílies i diu que estan rebent el suport dels governs i que se senten protegits.
Avui al matí decidiran quants continuen el viatge i quants es queden a Mauritània en espera de notícies dels companys, però en tot cas el Projecte Xevi continuarà cap al Senegal.
Comentaris
Solidaritat: esperit que en molts casos , crea mes problemes ,que no en soluciona; millor dit , que no en soluciona cap ; la solidaritat , només posa pedaços , que en molts casos creen dependència i l’obligació de continuïtat solidaria , i aquí es allà on rau l’encertat proverbi xinès , que diu, “que no s’ha de donar el peix , sinó facilitar l’ham i ensenyar a pescar”.
Des que tinc us de raó , que m’he adonat que la hipocresia , es la capa de l’imperi que abriga i acumula , la mes despòtica cultura d’incivilitat , fomentada , exercida i consolidada , per els poderosos que s’han fet amos del mont , i que amb trobades com el G20. i d’altres que soc incapaç de reflectir el seus llocs de celebració , que tots s’han encarrilat , per una “Globalitzacio”, que no tothom i esta d’acord.
Des de segles , que les diferencies socials son els motius de conflictes arreu , però que el poder i l’especulacio , no ha respectat els sentiments , ni la decència humana; tothom sap que cada dia hi ha mes persones al mon , que moren de gana, i que les malalties , i les epidèmies no es poden controlar en aquests llocs; tothom sap que als països rics , sobre de tot , suficientment per apaivagar la fam de milions de criatures , que ni tant sols poden beure aigua en mínimes condicions higièniques ; tothom sap que el capitalisme es la causa principal del patiment dels sectors mes pobres.
Davant de tot aquest cúmul de circumstancies , que tothom sap , crec que no es massa tard, per fer una reflexió , perquè els països rics prenguin consciència , de que una gran part de la solució es a la seva cartera , que mentre que uns passen fam , altres no saben com invertir.
Malauradament , hem entrat en un mont de conflictes i contradiccions , que el terrorisme i la pirateria , s’estan imposant , però només per beneficiar a un sector dels febles, que crec que algú tindria de investigar , que mou els fils dels segrestos efectuats per la pirateria en el mar Índic, i ara , com no fa massa temps a Mauritània , i en altres llocs d’arreu.
Lluny de voler justificar lo injustificable , com es l’acció de qualsevol acció terrorista , ho de segrest , crec que si no posem mes voluntat perquè el benestar arribi a tots els racons , que com a éssers humans hi tenen dret, malauradament això només ha fet que començar ; i si tenim en compta el risc que representa equipar els vaixells de pesca amb personal armat per protegir als pescadors, , el problema podria esdevenir fins i tot en conflicte mundial en aigües de qualsevol mar, tenint en compta que hi ha qui no te cap dubte, de la manipulació que es fa sobre els pirates i els segrestadors.
El segrest dels cooperants catalans d’Acció Solidaria , de ben segur que no es una improvisació dels segrestadors , i per aquesta raó , crec que sense cap pèrdua de temps , s’ha de tornar capa a casa , exigir a les autoritats de tot el mont que a mes de l’alliberament dels cooperants catalans , es posi fi a la fam d’arreu, si volem aconseguir un mont sense discrimacio, i on la solidaritat sigui compartida fins i tot per els mes poderosos .
Màrius Viella La Bisbal d’Empordà 1-XII-2009 T/. 972640762
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.