Centenars de gironins de totes les edats i classes socials decideixen aquests dies passar pel túnel del temps i viure durant unes hores com jueus o romans en l'època del naixement de Jesucrist, fa 2.000 anys, al seu poble. Són els actors o figurants dels tradicionals pessebres vivents que se celebren a més d'una vintena de municipis de la demarcació de Girona. Una tradició que es diu que va començar Sant Francesc d'Assís, a Itàlia, a la ciutat de Greccio l'any 1223. A Catalunya, els orígens cal buscar-los en un capellà gironí, mossèn Gumersind Vilagran, que va decidir fer el naixement a redós de l'església i el castell medieval de Castell d'Aro, quan era rector. Era l'any 1959. Actualment, el pessebre vivent de Castell d'Aro, el degà de Catalunya, disposa de més de 300 figurants, 30 quadres i ocupa part del nucli antic i el paratge natural de la Coma, una petita vall amb torrent.

I aquesta llavor de mossèn Gumersind va arrelar fortament a la demarcació. Un bon exemple el trobem al municipi de Bàscara, en què un noi de 14 anys, Joan Sayeras, va decidir amb amics i joves del poble, tot i la falta de suport eclesiàstic, tirar-ho endavant. Era l'any 1973. El segon any, l'escenificació va rebre la benedicció del Bisbe de Girona, i ja no ha parat de créixer fins a l'actualitat, que té més de 200 figurants. El pessebre de Bàscara destaca a l'inici, en la presentació, quan baixa un àngel des del campanar de l'església. Una presentació que aquest any s'ha canviat, com se sol fer cada 3 o 4 anys. I després la representació continua pel paratge natural de la riba dreta del riu Fluvià, que passa tocant el nucli urbà, i torna un altre cop al poble.

La baixada de l'àngel per a l'escena de l'Anunciació també s'escenifica al pessebre vivent de Brunyola, que es representa des de l'any 1981. El pessebre, que té més d'un quilòmetre de recorregut, es fa a l'entorn del castell del poble i la zona de bosc a tocar del nucli antic, i presenta 26 escenes, amb la presència de 220 figurants, alguns dels quals representen oficis avui desapareguts.

Bàscara i Brunyola van poder oferir ahir el millor dels seus pessebres després que la pluja deslluís la representació de la diada anterior, dia de Sant Esteve. Una pluja que fins i tot va afectar plenament alguns pessebres, com és el cas dels d'Amer i Navata, que es van suspendre a mitja funció. Ahir, però, aquests dos pessebres també van poder mostrar als centenars de visitants les seves creacions i escenificacions. Uns pessebres que ahir també es van poder veure a Bescanó, Calonge, Fontcoberta –que és de l'any 1976–, Joanetes, Llançà –única representació–, Llers, Maçanet de la Selva, Navata –que ha canviat de lloc i recorregut després d'11 anys–, Pals, Sant Martí Vell –única representació– o Tossa de Mar. Però encara que els pessebres se centren pels voltants de Nadal i Sant Esteve, alguns municipis ofereixen representacions arran de l'any nou, com són els casos de Bescanó, Calonge, Castell d'Aro –que fa l'última el 10 de gener–, Llers, Pals, Roses, Sant Martí de Llémena, Bàscara, Brunyola...

Molts de figurants per aquesta llarga vintena de pessebres vivents, que arran de la seva implantació a la demarcació de Girona, i també a Catalunya, ha provocat que es tirés endavant l'Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya, creada el 1991. Actualment, l'entitat té els pessebres d'Amer, Bàscara, Fontcoberta, Bescanó, Navata, Pals, Tossa de Mar, Brunyola, i el més antic: el de Castell d'Aro. Per això, el rector del poble, mossèn Agustí Vila, és el vicepresident de l'entitat.