Diumenge 3 de gener, 9 del matí; frontera entre l'Estat francès i Catalunya. La colla de diables i bruixes del Riberal rep la benvinguda de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya. Ha començat el seu exili. A causa de la directiva europea 2007/23/CE, que regula els materials pirotècnics i el seu ús, les festes populars amb foc tal com s'havien fet fins ara no seran possibles. La pressió dels grups festius i els seus simpatitzants ha acabat en una transposició més laxa del Ministeri d'Indústria espanyol. Malauradament, però, la transposició no s'ha aplicat igual a l'Estat francès, i la normativa afectarà de ple els grups festius de la cultura popular de la Catalunya del Nord.

Per exemplificar l'exili que senten que han de viure, dissabte ja es va organitzar un últim correfoc a la població d'Elna. L'endemà, els diables i bruixes del Riberal van iniciar una marxa fins a Alforja (Baix Camp), on es troba la seu nacional de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya. Per això, al Parc dels Amics d'Alforja hi havia més gent del que és habitual el diumenge al migdia. Un nombrós grup de diables de diferents llocs del país s'havia desplaçat per donar suport als companys nord-catalans. «Encara que pertanyin a l'Estat francès, no els considerem forasters», deia Enric Martí, president de la federació, que lamentava en veu alta el que pensa el conjunt dels diables i dimonis catalans: «En l'àmbit tradicional dels Països Catalans hi haurà una part en què no es podran celebrar festes amb foc.» Després d'un temps d'espera, els exiliats arribarien a Alforja. El seu autocar estava empaperat amb consignes en contra de la directiva europea, de la passivitat de l'Estat francès i anunciava la mort dels elements festius de foc a la Catalunya del Nord. En baixar, els presidia una pancarta: «No perdem el nord, farem festes amb foc peti qui peti.» Els diables que havien acudit a Alforja per donar-los suport els rebien amb aplaudiments, música i una carretillada dels amfitrions. Els gegants d'Alforja van obrir la cercavila que els conduiria davant l'Ajuntament, on van ser rebuts per les autoritats. Els carrers estrets d'Alforja s'omplien de foc, fum, música i festa, i de diables i dimonis que, amb o sense carretilla, donen suport als que no la podran fer servir a casa seva. El cas dels elements de foc de la Catalunya del Nord és excepcional als Països Catalans, i aquest és el motiu de la solidaritat de la resta de diables. Els diables, dimonis i bèsties de foc catalans no es veuran afectats plenament per la normativa. Si el Parlament Europeu aprova la transposició del Ministeri d'Indústria (un pas que Martí recorda que encara no s'ha acomplert), els correfocs de casa nostra només seran dues variacions respecte a la manera com es fan actualment, un fet que els deixa «satisfets dins del que era la directiva», especifica Martí. La primera variació és qui aprova l'actuació de foc. Fins ara era la regidoria de Cultura de l'Ajuntament en qüestió. Ara dependrà del delegat del govern. L'altre canvi, aquest més significatiu, serà la formació dels diables. Mentre que ara es fa de manera informal, en el futur s'haurà de formalitzar, i el diable haurà de tenir un títol de conformitat que és capaç de manipular productes pirotècnics. Avui, 4 de gener del 2010, acaba el termini de tres anys que els estats europeus han tingut per presentar transposicions a la directiva, i és per això que els diables, dimonis i bèsties de foc de la Catalunya del Nord van organitzar el que van anomenar «últim correfoc» i la simbòlica marxa a l'exili. Ara ja ho tenen prohibit a casa seva.