La beatificació del rector màrtir Josep Samsó es convertirà en la primera que es fa a Catalunya des del segle XII. Fins ara, aquest tipus de cerimònies només es podien fer a Roma, però recentment el Vaticà ha obert la porta a la possibilitat de celebrar-les al lloc d'origen del beat. El doctor Samsó, assassinat l'any 1936, va ser rector de la basílica de Santa Maria de Mataró, on el proper 23 de gener se celebrarà aquest acte de beatificació, que s'espera que sigui nombrós. Aquest mateix any, també se celebrarà la beatificació d'un altre català, en aquest cas el pare Josep Tous Solé (1811-1871), natural d'Igualada i fundador de la congregació de la Mare del Diví Pastor. La cerimònia es farà el pròxim 25 d'abril a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.
El mes de juliol passat, el papa Benet XVI va autoritzar la beatificació del rector màrtir Josep Samsó i Elias, que va morir assassinat l'any 1936 durant la Guerra Civil. Des del segle XII no s'havia fet cap cerimònia d'aquest tipus a Catalunya ja que, fins ara, només es podien fer a Roma. És una novetat que les esglésies locals puguin acollir aquest tipus d'acte, tal com passarà el proper 23 de gener a la basílica de Santa Maria de Mataró. De fet, en certa manera es tracta de recuperar el que es feia a Catalunya, i arreu, fins al segle X. El director del Museu Diocesà de Barcelona, Josep M. Martí i Bonet, explica que fins a l'any 993, les beatificacions les feien els mateixos bisbes amb el consentiment de les esglésies locals i sense la intervenció del Papa. D'aquesta manera, cada diòcesi canonitzava els seus propis sants. Martí i Bonet, esmenta que va passar així amb sants com Santa Eulàlia o Sant Cugat, que van ser beatificats i canonitzats en els seus llocs d'origen.
L'arxiver recorda que en alguns casos, com que Roma no autoritzava les beatificacions, hi havia sants que només eren reconeguts com a tals a les seves diòcesis. En aquest sentit, el canonge i arxiver diocesà, Martí i Bonet, fa referència al cas de Carlemany que, segons explica, només era reconegut com a sant a la diòcesi de Girona.
Però aquest itinerari, que seguien els processos de beatificació i canonització, va canviar a partir de l'any 993. Va ser en aquesta data quan el papa Joan XV va canonitzar el bisbe d'Augsburg, Sant Ulric. Tal com explica l'historiador Martí i Bonet, aquest va ser un fet decisiu ja que, a partir d'aleshores, moltes esglésies i províncies poc organitzades eclesiàsticament van renunciar al seu dret de canonitzar perquè ho fes el Vaticà, fet que li atorgava més prestigi i honor.
Dret de canonitzar
L'arxiver diocesà, explica que des de la canonització de Sant Ulric, progressivament es va anar estenent aquest costum a tota l'Església d'occident. Així va passar amb Sant Marçal de Llemotges, canonitzat per Joan XVIII, i amb Sant Simeó de Siracusa. Definitivament, el papa Innocenci III va determinar que la Santa Seu es reservava el dret de canonitzar. Des d'aleshores i fins ara, a Catalunya no s'havia celebrat cap cerimònia de beatificació. Martí i Bonet explica que tant Joan Pau II com Benet XVI van coincidir a modificar aquesta pràctica, de manera que les beatificacions es puguin fer a les esglésies locals amb autorització prèvia del Vaticà. A diferència del que passa amb els sants, l'historiador recorda que els beats només poden ser venerats en una o diverses diòcesis o bé en temples que pertanyen a la congregació de la qual el beat era membre. Per tant es reconeix el culte local als beats i, amb les disposicions noves, les esglésies també poden acollir-ne la beatificació, sempre que la canonització sigui a Roma. El prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, Angelo Amato, participarà en la cerimònia a Samsó.
Memòria històrica
El 28 d'octubre del 2007 el Vaticà va proclamar beats 498 espanyols, assassinats el 1934, i entre el 1936 i 1939. Considerats per al Vaticà «màrtirs del segle XX», aquesta beatificació multitudinària va omplir la plaça de Sant Pere de banderes espanyoles. La cerimònia va suscitar certa polèmica ja que va coincidir en el mateix mes que la llei de la memòria històrica començava el seu tràmit parlamentari. Les relacions de la Conferència Episcopal Espanyola amb el govern de l'Estat no eren, tampoc aleshores, gaire fluides.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.