Pepe Pallàs, l'únic supervivent dels sis bombers del GRAF de Lleida víctimes d'un atrapament mortal en l'incendi d'Horta de Sant Joan, va aconseguir salvar-se perquè quan el foc se'ls va tirar al damunt instintivament va decidir sortir de la manta ignífuga i córrer bosc a través en el sentit contrari del foc fins a arribar a una zona ja cremada, on va caure ferit i on va ser rescatat. Aquests cent cinquanta metres que va recórrer van ser determinants perquè salvés la vida, ja que a la zona ja cremada la concentració de gasos i fum era molt menor que a la zona segura, on equivocadament es va refugiar la resta de l'equip pensant-se que el foc passaria ràpid. Però no va ser així perquè es van refugiar en l'únic punt on encara quedava una clapa de vegetació per cremar.
Va ser així de paradoxal i tràgic. L'únic supervivent de l'atrapament mortal va salvar miraculosament la vida perquè va trencar els protocols de seguretat i es va deixar portar per l'instint humà de supervivència. Segons va relatar ell mateix davant dels Mossos d'Esquadra que li van prendre declaració quan encara es recuperava de les ferides a la clínica Asepeyo, el 12 de novembre passat, quan el grup es va veure atrapat pel foc, el cap de la unitat del GRAF de Lleida, Jaume Arpa, va decidir i ordenar que fessin una zona segura per protegir-se del pas de les flames. Els sis bombers –el caporal Jaume Arpa, David Duaigües, Jordi Moré, Ramon Espinet, Pau Costa i Pepe Pallàs– van començar a tallar arbres amb la serra mecànica per marcar un perímetre sense vegetació combustible. «Hi havia molt de fum i no es veia res. Recordo que sentia el foc, però no el veia», va explicar Pallàs a la policia. Van tenir el temps just per netejar un perímetre de poc més de quinze metres més o menys net de vegetació i llavors cadascun d'ells es va introduir dintre de la manta ignífuga esperant l'arribada del foc. «Estàvem més o menys tranquils», relata Pallàs. El foc va arribar amb una intensitat que cap d'ells esperava i va convertir la zona segura en un polvorí. Pepe Pallàs recorda que va sentir el caporal Jaume Arpa que cridava perquè s'estava cremant i, instintivament, va descordar la cremallera de la manta ignífuga i va fugir corrent bosc a través en el sentit contrari d'on venia el foc fins que a uns cent cinquanta metres de distància va arribar a una zona cremada on va caure ferit. A diferència de la resta, el supervivent va poder continuar respirant perquè en aquell punt la concentració de gasos i fum era inferior a la del lloc on es van quedar els altres. Els altres cinc bombers van morir asfixiats pel fum i per les altes temperatures a què es van exposar i que van arribar als 800 graus. En l'argot dels bombers, els morts van menjar foc. Les víctimes tenien cremades importants però que en la majoria dels casos no van superar el 50% de la superfície del cos i això s'explica perquè es van mantenir quiets a l'interior de la manta ignífuga. De fet, quan els cossos van ser recuperats tots duien la roba i l'equipament posat, amb algunes parts cremades i prou. En canvi, l'únic supervivent va ser el que va patir més cremades perquè en sortir de la manta i córrer pel mig del bosc en flames es va exposar més estona a les altes temperatures. Però va sobreviure perquè va fugir cap a la zona on l'aire era més respirable i aquesta va ser la seva sort. David Duaigües, que també va morir en l'atrapament, va sortir igualment de la manta ignífuga i va arrencar a córrer pel mig del bosc, però ho va fer en la direcció equivocada creient que anava cap a una zona freda, ja cremada. Duaigües va aconseguir desplaçar-se més d'un quilòmetre respecte del punt on van ser trobats els seus companys, però el desconcert i la fatalitat el van acabar portant fins a una zona on el foc s'havia revifat i on l'ambient era irrespirable. Allà va caure després d'enviar tres senyals d'emergència a través de l'emissora. Va ser el cos que van tardar més a localitzar pel fet que és el que va quedar més allunyat del lloc de l'accident
Un accident evitable
En la seva declaració davant dels Mossos d'Esquadra, l'únic supervivent del grup víctima de l'atrapament assegura que l'accident segurament s'hauria pogut evitar si la unitat hagués disposat de més informació sobre l'evolució del foc. «Hauríem optat per altres sortides, com ara fugir d'aquell lloc o fer una zona de seguretat més ampla», conclou Pallàs. Però aquesta informació més detallada sobre l'evolució del foc era impossible que arribés al grup atrapat perquè l'helicòpter que feia funcions de guaita va haver d'abandonar precipitadament aquesta tasca per anar a rescatar els setze membres de les BRIF del Ministeri de Medi Ambient, que unilateralment van decidir fugir del lloc on estaven i demanar la seva evacuació aèria perquè van valorar que el lloc ja no era segur. Malauradament per a les víctimes van tenir raó, però la seva demanda de mitjans aeris es va fer en el moment més crític de l'atrapament. El cap de les BRIF, Raül Vicente Pérez, va declarar davant dels Mossos que van decidir de sobte abandonar la zona quan van veure que la unitat GRAF Lleida havia preparat una zona segura que la van considerar «incompleta». Que la zona de seguretat que van preparar les víctimes per protegir-se era insuficient no només se'n van adonar els membres de les BRIF. Minuts abans de l'accident, el cap del GRAF Barcelona, Joan Herrera, que també treballava a la zona, es va trobar amb el cap del GRAF Lleida, Jaume Arpa, i aquest últim li va dir que la zona segura que havien preparat ells era massa petita. Per això la unitat del GRAF Barcelona va decidir refugiar-se en un altre punt, a uns vuitanta metres dels de Lleida i fer la seva pròpia zona de seguretat. Es van situar en una zona ja cremada i això els va salvar a ells i a una trentena de bombers i auxiliars forestals més que es van anar a refugiar amb ells. En les inspeccions oculars realitzades dies després de l'accident en el lloc on van patir l'atrapament, els experts del GRAF van certificar que la zona segura realitzada per la unitat del GRAF Lleida va ser del tot insuficient i aquest va ser un error determinant i de conseqüències letals. De fet va ser la primera vegada a la història que un equip del GRAF feia una zona segura en aquestes condicions. «Era el primer cop però teníem la formació adequada. Vam fer el que vam poder i el que el temps ens va deixar», assenyala Pepe Pallàs en la seva declaració davant la policia. Segons els experts, la zona de seguretat hauria d'haver estat com a mínim tres vegades superior a la que van fer.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.