La densitat de població té moltes connotacions negatives tant si és per excés com per defecte. Si és per excés, té una mala fama històrica, ja que s'associa al caos i a la congestió, fins a relacionar alta densitat amb viure malament. Així es manifesta el doctor del departament de geografia humana de la UdG, Joan Vicente, que puntualitza que al món acadèmic el debat gira al voltant dels problemes de la baixa densitat, i més concretament del major cost que té el model de cases unifamiliars enfront dels pisos. Entre els aspectes negatius del model de baixa densitat hi ha el fet que implica un major cost del sòl, obliga els ciutadans a invertir més temps en desplaçaments i té un cost energètic més gran. Un estudi va posar de manifest que els serveis públics costen sis vegades més quan hi ha una densitat de població baixa. Per exemple, un fanal dóna llum a vint persones en una situació d'una densitat mitjana, mentre que en una densitat baixa en la mitjana és de cinc persones.

Gairebé la meitat dels municipis gironins, 106, estan a menys de 100 metres d'altitud, és a dir a gairebé el mateix nivell del mar. Un total de 45 municipis més es troben a una altitud d'entre 100 i 200 metres; 33, entre 200 i 600 metres; 14, entre 600 i 1.000; 21, entre 1.000 i 1.500, i un, a més de 1.500, Meranges, que es troba a 1.540 metres i que de fet és el municipi més alt de Catalunya. A les comarques gironines després ja segueix Toses, a 1.444 metres d'altitud. A tot Catalunya gairebé 400 municipis es troben a una altitud de 200 a 600 metres i 357 més estan per sota dels 200.

La densitat de població de Catalunya és menor a la de Bèlgica i els Països Baixos, que tenen una superfície semblant. Bèlgica té una densitat de 350,4 habitants per km² i els Països Baixos de 485,3 hab/km². Si la comparació es fa per nombre d'habitants, el de Catalunya és semblant al de Suïssa, 7,5 milions, i Bulgària, 7,7 milions. Però els supera clarament en densitat, ja que aquesta és de 188,8 hab/km² a Suïssa i de 69 hab/km² a Bulgària. Quant a altres països europeus, a Alemanya és de 230,4 hab/km², a Dinamarca de 133,8 hab/km², però de 63,7 hab/km² a Irlanda i de 85,6 hab/km² a Estònia.

El territori gironí està ocupat per boscos que sumen 316.032 hectàrees, segons dades del 2007 de l'Idescat. També hi ha 60.024 hectàrees de secà i gairebé la meitat, 32.634, de regadiu. Pel que fa al sòl urbanitzat, que inclou el sòl urbà, l'urbanitzable i l'ocupat per infraestructures, comprèn 35.925 hectàrees, menys que les 39.646 de l'any 2001. La comarca de la Selva és la que té més sòl urbanitzat: 8.729 hectàrees contra les 6.651 del 2001. En segon i tercer lloc hi ha l'Alt i el Baix Empordà, amb la diferència respecte a la Selva que la superfície urbanitzable ha baixat en relació amb el 2001.

Més de la meitat dels municipis gironins, 120, tenen una superfície de menys de 20 km²; 76 fan entre 20 i 50 km², i 27, entre 50 i 200 km². Entre els que tenen el terme municipal més ampli hi ha Albanyà, Arbúcies, Camprodon, Santa Cristina d'Aro, les Llosses, Torroella de Montgrí, la Vall de Bianya i la Vall d'en Bas. Entre els municipis més petits destaca el cas de Castellfollit de la Roca, que té un terme de menys d'un quilòmetre quadrat i que, a més, està entre els deu primers amb més densitat de població, tot i que té molts menys habitants que la resta de municipis del rànquing.