La capacitat de perdó i amor del màrtir Josep Samsó i Elias, va ser ahir la qualitat més destacada de qui va ser rector de la parròquia de Santa Maria de Mataró des del 1919 fins al 1936. Més de 2.000 persones (400 d'elles sacerdots) van omplir la basílica de Santa Maria per presenciar la cerimònia de beatificació del capellà que va aconseguir aquest títol per a l'església mataronina. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va fer un petit recorregut per la biografia de Samsó i en va destacar la fermesa en la seva convicció de seguir el camí de Jesucrist, fins al punt de convertir-se en un màrtir de l'Església. Aquesta és la primera beatificació que es fa a Catalunya des del segle XII, després que el papa Benet XVI ha recuperat una tradició del segle X.
Josep Samsó va demanar als seus botxins per morir amb la cara descoberta i amb els braços en creu mirant cap a la ciutat dels seus feligresos, Mataró. I precisament ha estat a Mataró que es va celebrar ahir la cerimònia de la seva beatificació. El Vaticà ha estat 900 anys celebrant aquestes cerimònies a Roma, però l'arribada del papa Benet XVI va suposar la recuperació d'una tradició del segle X. De tota manera, els mataronins no renuncien a anar a Roma en el moment que l'Església consideri oportú convertir el beat en sant. El cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, es va referir ahir a aquest objectiu al final de la cerimònia, ja que, segons ell, la beatificació d'un capellà és un al·licient per a tota la comunitat sacerdotal en un moment en què les vocacions estan en crisi.
El testimoni del beat Samsó ha de servir, segons Martínez Sistach, per esperonar i intensificar el propòsit de l'Església de Barcelona de «realitzar una pastoral diocesana més missionera i evangelitzadora i a ‘creure l'evangeli i anunciar-lo amb nou ardor', tal com demanen els bisbes de Catalunya.» Martínez Sistach va estar ahir acompanyat de tota la plana major de l'Església catalana. Martínez Sistach va destacar la dedicació del beat Samsó a la catequesi fins al punt que «va ser ell qui va llançar la guspira que havia d'encendre el zel catequètic». Com el blat sembrat que mor per donar fruit, Martínez Sistach va remarcar la mort de Samsó com la consolidació de la seva fama de santedat.
El prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants, Angelo Amato, que va intervenir en la cerimònia com a enviat del Vaticà, va afirmar que la beatificació de Samsó és un «signe de l'estima i l'amor que Benet XVI té per Catalunya». Segons Amato, el missatge de qui va ser rector de Santa Maria de Mataró és el d'aquell que «no odia i no mata, sinó que estima i perdona». Per a Amato, ara més que mai, els sacerdots són «cridats a la santedat, a esdevenir testimonis fidels de l'evangeli de la veritat i de la caritat».
La cerimònia, a la qual va assistir un gran nombre d'autoritats, entre les quals hi havia el president de la Generalitat, José Montilla, l'expresident Jordi Pujol, regidors, senadors i els alcaldes de Mataró, Argentona i Mediona –on Samsó també havia estat als inicis de la seva carrera de capellà–. Al final de la cerimònia, les relíquies de Samsó van descansar a l'altar de les Santes de Mataró, al qual ell s'havia referit minuts abans de la mort, en un reliquiari dissenyat expressament pel mataroní Rafael Codina i Marc.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.