És difícil, molt difícil, estar en contra dels objectius de la Fundació que ahir es va anunciar a Girona. La Cambra de Comerç, Caixa de Girona, la Fundació Gala Dalí i La Caixa, de mutu propi, han tingut la brillant idea de crear una nova fundació. Qui pot estar en contra que es promoguin activitats socials a Girona? Qui pot estar en contra que es promogui l'educació i la formació de la joventut? Qui pot estar en contra que una fundació posi Girona al mapa i que ho faci amb la projecció que tots intuïm que tindrà? Perquè, no ens enganyem, estem parlant de milions. De molts milions. De molts milions que de forma espontània, com la mateixa creació de la Fundació, donaran a partir d'ara un munt d'empreses privades. Està molt bé. La llàstima, és clar, és que per tirar endavant tots aquests objectius tan lloables els seus promotors hagin hagut d'anar tan lluny i que aquesta fundació no es digui de cap altra manera que «Príncep de Girona». Quina casualitat que a la societat gironina li hagi passat pel cap tirar endavant una iniciativa d'aquest tipus just quan algunes veus fa temps que parlen de relleu a la monarquia espanyola. I quina casualitat que això passi després que els darrers anys el príncep ha anat fent visites puntuals a les nostres comarques per comprovar que, tot i una certa indiferència ciutadana, els empresaris li reten homenatge Si jo fos malpensat, em creuria que algú ho ha dissenyat i ben dissenyat. I que tot ha estat tan ben pensat com el mateix comunicat fet públic ahir, on amb la mateixa naturalitat que ens parlen de formació, de joventut i d'educació ens recorden que la Institució Príncep de Girona «amb una llarga història i tradició, és, sens dubte, un dels símbols més preuats». El que els deia, si fos mal pensat hi veuria tota una estratègia. Però ja saben vostès que això no és així, i que a la casa Reial i el mateix príncep (aquell príncep tan tendre del documental del 23-F de TVE) altra feina tenen. «A partir d'ara –acaba dient la nota dels que han perpetrat la iniciativa– es posa en marxa tot el procés de constitució de la Fundació Príncep de Girona». No s'enganyin. Avui no en som ni conscients. Però, a partir d'ara s'han posat en marxa molts altres mecanismes. Els necessaris perquè a Girona, terra monàrquica com vostès saben, ens anem empassant, a poc a poc, que tenim un príncep.