El mes de febrer és temporada d'óssos al Vallespir, o com a mínim de festes de l'ós. Tres localitats veïnes –Sant Llorenç de Cerdans, Arles de Tec i Prats de Molló– celebren carnaval amb una caça simbòlica d'aquest animal pels carrers del poble. Encara que avui només es tracti de paròdies, aquestes festes, molt vives i participatives al Vallespir, són una bona oportunitat per descobrir aquesta comarca de la Catalunya del Nord. I posats a descobrir país, podem fer-ho deixant de banda els grans eixos: en sentit nord, abandonem l'eix principal de l'N-II per dirigir-nos cap a Darnius, seguint la carretera comarcal GI-502. Després de Maçanet de Cabrenys, Tapis serà l'últim nucli de l'Alt Empordà que passarem abans d'entrar al Vallespir. Al pont sobre el riu Major, el rètol «Benvinguts a Catalunya Nord» ens indica que canviem d'Estat però que seguim en terres catalanes. Fent parada al primer poble vallespirenc, Costoja, i apropant-nos a l'església parroquial dedicada a Santa Maria (segle XII), seguirem els rètols bilingües, en francès i català, que a cada cantonada acullen el visitant amb un rodolí.

Carretera avall, a l'entrada de Sant Llorenç de Cerdans, un trencall a mà esquerra ens porta al veïnat de Vila-roja, que forma part del municipi de Costoja. Des d'allà les vistes s'enlairen cap al puig de Bassegoda i l'Alta Garrotxa. Una petita excursió a peu ens aproparia a l'antic hostal de la Muga –avui arruïnat–, que va ser durant molts anys un conegut punt de trobada d'excursionistes i caçadors, i en temps més antics, escenari d'històries de contrabandistes i trabucaires. La mateixa carretera de Vila-roja també ens du als paisatges més moderns i cuidats del camp de golf de Falgós.

Fins a principi del segle XX, Sant Llorenç de Cerdans era un centre espardenyer important, amb diverses fàbriques que s'hi dedicaven, i una petita empresa ha rellançat recentment aquesta activitat. Una visita a la Casa del Patrimoni ens ajudarà a visualitzar aquest passat i també a veure com es va viure aquí la Retirada, ja que ens trobem en un dels camins utilitzats per l'exili del 1939.

A continuació la carretera enllaça amb l'eix principal del Vallespir, la D115, que va del Voló a Prats de Molló, i per entrar a Arles de Tec anirem cap a la dreta, uns pocs quilòmetres. A l'entrada d'aquest poble un rètol a mà dreta ens indica el paratge de la Font dels Boixos, un ampli espai ombrejat amb guingueta inclosa, que a l'estiu és un concorregut lloc de descans i d'esbarjo. L'abadia d'Arles de Tec i el seu claustre són de visita obligada. A part de les seves qualitats arquitecturals, aquest conjunt també és conegut pel misteri de la Santa Tomba: un sarcòfag de l'alta edat mitjana en què s'acumula una aigua pura –i amb qualitats curatives, segons els més fidels– sense que hi arribi cap font i sense cap explicació aparent. A l'estiu Arles de Tec també s'ha fet famós per les diades medievals.

Per dirigir-nos a Prats de Molló tornarem enrere per la D115 i, pocs quilòmetres després de la sortida d'Arles, trobarem a mà dreta un dels espais més visitats d'aquesta zona, les gorges de la Fou. Aquest impressionant recorregut enmig d'un congost de roques, però, només es pot visitar d'abril a novembre. Prats de Molló, l'últim poble del nostre recorregut vallespirenc, conserva bona part del seu recinte fortificat i la silueta del fort domina la vila. El veïnat proper de la Presta manté les activitats termals que també són un referent del Vallespir. L'opció ràpida per tornar al Principat des d'allà seria fer marxa enrere en direcció al Voló i l'autopista. Amb temps, però, podem continuant per la D115 cap al coll d'Ares, on l'antic edifici duaner és avui un restaurant. Un cop passat el coll i seguint avall, deixarem el Vallespir i els óssos per entrar a la comarca del Ripollès en direcció a Camprodon.