A principi de l'any passat la crisi econòmica ja es preveia forta. Tant, que al barri del Poblenou de Pineda, el veïnat més gran d'un municipi que ja és al capdavant en taxa d'atur a la comarca, un grup de voluntaris propers a la parròquia –ara en són una seixantena– es van fer ressò d'una demanda cada cop més estesa. «Calia fer un pas endavant perquè érem conscients que hi havia gent molt propera a nosaltres que tenia problemes per menjar calent cada dia.» El rector de la parròquia de Sant Joan Baptista, Ramon Masachs, defensava llavors la necessitat de posar en marxa un servei de menjador social que atengués aquelles persones amb pocs recursos. Un any en funcionament i 5.000 àpats servits són arguments suficients per assegurar que la iniciativa va arribar en el millor moment. Tant és així que, gràcies a la bona gestió del grup i, sobretot, a les aportacions econòmiques fetes de manera individual o a través d'algunes entitats, el menjador s'ha embrancat en el nou repte d'oferir sopars. Una de les coordinadores de la proposta, Liana Karapetyan, explica que la iniciativa d'ampliar el servei amb els àpats del vespre va sorgir després de saber que algunes persones, tot i que és hivern, havien de passar la nit al ras. «De moment tenim entre deu i quinze persones diàries, però el boca-orella en aquest servei funciona amb rapidesa», diu. De fet, les persones que arriben al menjador –hi ha un torn únic a dos quarts de dues de la tarda i unes quaranta places per ocupar– ho fan derivades dels serveis socials tant de Pineda de Mar com de les poblacions veïnes com ara Calella o Malgrat de Mar. «És una bona manera de portar un control i conèixer una mica la persona que ens ve a veure», assenyala Karapetyan, que afegeix que la tipologia d'usuaris «és molt variada i hi ha tant immigrants com gent del poble, però aquests últims són menys.»

La coordinadora dels voluntaris atribueix l'absència de veïns del municipi a «la vergonya per haver d'utilitzar un servei que s'adreça als que menys tenen». Tot i això, confia que amb el temps es podrà superar aquesta barrera. Liana Karapetyan destaca que se serveixen dos plats, «el segon, contundent, perquè ajudi a passar la jornada». El pa l'asseguren onze fleques que de manera rotativa col·laboren amb el menjador. També hi ha algun establiment que ajuda amb la llet i la fruita. Però els fons principals que garanteixen que l'olla bulli cada dia són les aportacions puntuals de Càritas, els ajuntaments de Pineda i Calella o «la Caixa», entre altres col·laboradors, i, sobretot, els 87 apadrinaments de ciutadans que aporten mensualment quantitats que van dels 5 als 40 euros. «Durant aquest any la solidaritat de la gent ha estat molt important i ens ha ajudat a tirar endavant», assenyala, i recorda que el lema amb el qual van engegar la iniciativa era Compartit solidàriament en temps de crisi. Malgrat l'èxit del menjador i un futur pròxim que evidencia la seva permanència en el temps, la coordinadora del servei es lamenta que encara a hores d'ara no s'hagi assolit el segon dels objectius amb què es va crear: oferir una estona de companyia als usuaris. «La gent entra, menja i marxa, tot i que els mateixos voluntaris comparteixen taula amb ells», explica. Segurament la vergonya, altre cop, hi té molt a veure.