La gran rua de Cunit tornarà a ser multitudinària després que s'hagin esgotat les places disponibles. Un total de 51 carrosses i 20 comparses recorreran el centre de la població demà, a partir de les set de la tarda. Hi haurà premis també per a balcons i aparadors guarnits.

A dos quarts de quatre de la tarda, des de la rambla Nova, tindrà lloc la rueta de les escoles i llars d'infants. L'acte s'acabarà a la plaça de Verdaguer amb un ball infantil. A partir de dos quarts d'onze, al recinte firal, hi haurà un concert de Melendi i d'El Niño de la Hipoteca.

Tot i que ahir sí que va celebrar el dijous llarder, Tortosa no es disfressarà fins la setmana que ve. Com és tradicional, el carnaval començarà divendres amb un festival infantil al CEIP Ferreries. La gran rua de carnaval serà el 20 de febrer a la tarda, amb la sortida a Ferreries.

A la capital de l'Alt Camp s'espera amb expectació la rua de carnaval, que sortirà demà (20 h) de la plaça del Blat. En el cartell d'enguany es reprodueix amb sarcasme la portada d'un conegut setmanari vallenc, amb un muntatge amb fotos dels seus responsables.

La botifarra d'ou o la coca de llardons són dos dels menjars típics del dijous llarder que, com mana la tradició, es van repartir en diversos municipis. Així, ahir al mercat Central (a la imatge) i el Carrilet de Reus, així com també a la rambla Nova de Tarragona, s'hi va oferir un tast de botifarra d'ou. A Tarragona es van repartir 1.700 racions.

Només per la gentada que aplega, per la passió que transmet i per l'interès que suscita, la Disfressa d'Or es mereix donar el tret de sortida al carnaval de Tarragona. Concentra un nombre indecent d'hores d'assajos i el desig unànime de connectar amb l'espectador. És l'hora de lluir, de desinhibir-se, d'espolsar-se la tensió, de fer fora la por i, per uns instants, de traslladar-se a un món imaginari, descarat, canalla, ple de complicitat i d'una explosió de felicitat altament contagiosa. En l'inici, la posada en escena de les comparses del rei i de la concubina –Cayo Largo i Som i Serem– resumien l'essència del carnaval: colors vius, fantasia, lluentor, ploma i molta fantasia. Per megafonia es va avisar que la reina havia tingut un petit accident, però que igualment actuaria, tot i que, implícitament, també es pregava comprensió. La professionalitat i l'anhel de superació va deixar l'incident en una anècdota minúscula i insignificant. Després d'un inici amb un cert excés d'azúcar i de rumba cent per cent carnavalera, un homenatge al desaparegut Michael Jackson, amb tres coreografies i l'inoblidable Thriller per acabar. Segur que ell no hi hauria posat tanta coloraina ni ploma, però ahir es perdonava. Llavors començava la competició de debò, amb disset aspirants, però molt menys favorits reals. N'hi ha que són conscients que no seran la Disfressa d'Or, encara que el sol fet de ser a l'escenari i de ser el centre d'atenció per uns minuts segur que et transforma i et fa disparar l'adrenalina. La Ballaruga va alçar el teló amb una fusió dels quatre elements de la natura i amb una posada en escena molt rígida, projectant un misteri de foscor i tenebres. Salvant les distàncies i sent generalistes, el denominador comú del carnaval tarragoní acostuma a ser molta ploma, molta fantasia, però també saviesa i lliçons d'imaginació. Una representació molt particular del Cirque du Soleil, per part de l'AV residencial Palau, amb uns moviments acurats, els unicorns de l'associació de Riuclar i un cop d'ull a la saga dels Mèdici, en plena Venècia renaixentista, van precedir el ball de la bella i la bèstia, un dels espectacles més aplaudits, a càrrec del col·lectiu de dones de Sant Salvador, que va rebre l'ovació corresponent. Sota uns ritmes i unes coreografies oscil·lants i, en ocasions, un pèl escasses, l'acte es va anar perllongant. La força de les comparses del rei i de la de la reina de l'any passat –Sinhus Sport i Aquí hi ha marro– van posar el punt i final a l'acte, però no al carnaval. El veredicte, d'aquí a uns dies.

«Gaudiu i folleu que el carnaval no us acabareu!» Amb aquesta arenga convidava el rei Carnestoltes de Reus a viure amb la sang més calenta possible un carnaval que es presenta ben gèlid. Feia 50 anys, de manera que va celebrar l'aniversari amb alguns dels seus antecessors en un espectacle un punt eclèctic; es feia un pèl difícil trobar el lligam entre un ball de tablao flamenc, l'arrencada d'una ària i l'entrada d'un cowboy sinistre que donava pas als carnestoltes de fa anys.

Però tenia la seva gràcia veure un Felip V efeminat («jo sóc el rei o la reina»), un Napoleó que recordava que el de Reus va ser dels primers carnavals a celebrar-se «després d'una situació política en la qual el que manava era la censura», un Millonetis que semblava Fèlix Millet, o un rei, que, com la resta, incitava a «utilitzar més la cigala que el cap» en aquests dies precedents a Quaresma. Tots quatre van aparèixer als balcons de diversos edificis de la plaça del Mercadal fins que, acabats els seus discursos, van refugiar-se a l'escenari d'enmig de la plaça, replet de taüts.

Investien d'aquesta manera el rei Carnestoltes d'aquest 2010: un emmascarat a l'estil venecià, que va fer un petit repàs als disgustos reusencs: la torre que no col·loquen a la casa Navàs, que «té com a façana una borrassa de plegar olives» –va dir en referència a la xarxa que pretén evitar el despreniment d'elements–; l'existència de la capsa Gaudí, a falta que el genial arquitecte llegués alguna obra a la que se suposa que és la seva ciutat natal; un Trapezi que omple Reus «de pallassos amb gossos que es caguen pels carrers», i «el forat» de Metrovacesa que «omple de pols tota la ciutat». També n'hi va haver per als de Tarragona i sobretot alguns missatges adreçats als qui no els deixen celebrar el carnaval tal com voldrien. Uns, els «senyors del Círcol», que van programar al Fortuny «una exhibició d'abrics de visó i joies del Pàmies» el mateix dia que les colles reusenques celebren el càsting. I els altres, els senyors de l'Ajuntament, perquè «els pobres carnavalescs haurem de fer la rua a l'AP-7», després que el recorregut s'eliminés del Tomb de Ravals. Feta la crítica, els flamencs van revestir-se de zombis per acabar l'espectacle amb la coreografia del Thriller de Michael Jackson i focs d'artifici. Eclèctic. O carnavalesc.