És la tercera ciutat catalana en nombre d'habitants –220.888– i no és aliena al fet migratori. Des de fa una dècada, els nouvinguts d'origen estranger viuen el mateix fenomen que a mitjan segle passat va protagonitzar una població determinada d'arreu de l'Estat. Després d'integrar aquells nous catalans, ara toca a aquests altres que vénen de terres més llunyanes; tot plegat, un repte que, segons el secretari per a la Immigració de la Generalitat, Oriol Amorós, s'està afrontant amb una cara i una creu entorn de la immigració que diferencien Badalona de la resta de ciutats del país: en primer lloc, un model d'acollida «integral, pioner i referent» arreu de Catalunya; i en segon lloc, una bona convivència ciutadana constantment qüestionada per la política «distorsionadora» que des de fa anys genera el Partit Popular, personificat en el seu líder, el badaloní Xavier García Albiol. Mentre Amorós considera que «atiar l'enfrontament social» fent servir «les necessitats de la gent és, com a mínim, de poca altura moral», l'alcalde, Jordi Serra (PSC), va més enllà i no dubta a titllar el discurs del PP de Badalona de «manipulador de la realitat i de directament xenòfob». «La immigració de Santa Coloma, ciutat veïna, és semblant a la nostra i allà el PP no actua com aquí ni dóna una visió tan negativa», hi afegeix.
Però, per què l'actuació popular mereix tals adjectius? Aquesta formació fa anys que fa servir el fenomen migratori com a cavall de batalla del seu programa polític amb un discurs que ratlla el racisme, tal com li retreuen la resta de partits de l'Ajuntament i molts altres agents socials i entitats d'arreu de Badalona. I d'exemples no en falten. Mesos abans dels últims comicis municipals, el PP va iniciar una croada contra la construcció d'una mesquita al barri de Montigalà i va elaborar un documental que va tenir una allau de crítiques –SOS Racisme el qualificà de «xenòfob»– en vincular indirectament la presència de nouvinguts amb qüestions com ara l'incivisme o la inseguretat als carrers. A més, són constants les acusacions –reprovades amb dades pel govern municipal– que el PP fa recaure sobre els immigrants irregulars que accedeixen, en les mateixes condicions que els ciutadans autòctons, a determinats serveis socials. I més recentment, i a recer de la polèmica sobre els empadronaments dels sense papers, el PP ha exigit que es generalitzi l'ús del padró per avisar la policia de la seva existència. Garcia Albiol, però, nega que faci electoralisme de tot plegat i, en canvi, diu que només posa «un altaveu als problemes de la gent». Aquest modus operandi, però, no té els dies comptats. Més aviat al contrari, tal com confirma el mateix dirigent popular: «Mentre el govern no eviti la degradació d'alguns barris, hi incidirem amb tota la contundència.» De fet, s'entreveuen dues raons més perquè el PP intensifiqui la seva campanya d'aquí a les properes eleccions locals. Primer, perquè el seu discurs li ha donat resultats electorals allà on la presència d'immigrants ha crescut de manera considerable en els últims anys –Llefià i La Salut– i que fins als darrers comicis municipals havien estat feus socialistes. Llavors, el 2007, més per efecte de l'abstenció dels votants que no pas per un gran increment de suports a les urnes, el PP va veure créixer la seva presència a l'Ajuntament amb dos regidors més, consolidant-se com la segona força política de la ciutat. I en segon lloc, per voler marcar perfil propi davant de la possible participació de Plataforma per Catalunya en la lluita electoral del 2011, formació que ja està vomitant el seu ideari per alguns punts de la ciutat.
Immigració concentrada
La intensificació de la maquinària popular, potser, no trigarà gaire a arribar, ja que s'espera que aviat entri en funcionament un oratori que una comunitat pakistanesa ha promogut al barri d'Artigues, a tocar del límit territorial amb Sant Adrià de Besòs. Aquest barri és un dels que registra un nombre més elevat d'estrangers –un 35% és d'origen immigrant–, juntament amb els de Sant Roc –34,6%–, La Pau –36,5%– o La Salut –35,6%–. Amb tot, els índexs corresponen a menys de la meitat del percentatge d'estrangers en el global de la ciutat, que arriba al 15,3%. Així, es pot parlar d'una concentració d'immigrants als barris de l'oest de Badalona, on predomina el col·lectiu pakistanès, seguit del marroquí, el xinès i l'equatorià.
Els percentatges d'immigració en aquests barris, que pel PP representen una «bomba de rellotgeria», esdevenen l'assumpció d'una realitat que en els últims dos anys no ha generat conflictes greus que hagin derivat en tensions socials o manifestacions col·lectives espontànies contra el col·lectiu immigrat. De fet, i tal i com confirmen agents municipals de Convivència que fa anys que trepitgen aquests territoris, a Badalona «s'està iniciant un camí més constructiu» en el tractament del fet migratori i s'estan fent alguns passos –lents però ferms– cap a la maduresa social respecte d'aquest fenomen demogràfic.
Tot plegat, sense obviar els problemes que continuen existint –la incomunicació entre veïns autòctons i estrangers, els estereotips i els prejudicis que sobre aquests recauen– i molts altres de revifats amb la crisi –la precarietat laboral i econòmica i alguns comportaments incívics que no han suposat un increment de la delinqüència, tal com s'entesta a denunciar el PP–. La fórmula, diuen, no és altra que implicar i atendre tothom en aquest procés d'adaptació: als nouvinguts, perquè se'ls garanteixi una bona acollida sense favoritismes; i als veïns autòctons, perquè se'ls ajudi en la dificultat d'assumir un entorn canviant en els últims anys.
De fet, passejar pel carrer de Xile del barri d'Artigues és veure desenes de carnisseries regentades per veïns procedents del Marroc i locutoris de pakistanesos. De la mateixa manera que darrere de la barra de molts bars de La Pau ara hi ha famílies procedents del sud de la Xina. Si parlar de convivència en aquests punts és encara molt agosarat, no ho seria parlar de «coexistència pacífica», fent servir paraules d'Oriol Amorós i en què coincideixen «totalment» tant l'advocat català Albert Parés com el jove pakistanès Umaïr Dar, assistents al punt d'informació per a nouvinguts que el consorci Badalona Sud ha instal·lat a Sant Roc. No tothom, però, pensa el mateix. La Maria Victorio fa més de 20 anys que viu al barri de La Salut i es confessa «esgotada» de «patir» l'incivisme que genera un grup de famílies romaneses d'ètnia gitana, el mateix col·lectiu que fa tres anys va fer sortir al carrer gent del barri per denunciar la sobreocupació d'habitatges i altres conflictes. L'alcalde Serra creu que, gràcies sobretot a la feina realitzada per la unitat de convivència de la Guàrdia Urbana, aquestes problemàtiques «han disminuït». Victorio, però, creu que el barri no ha millorat. «Aquesta gent es baralla cada dia i he vist com fan les seves necessitats enmig del carrer», denuncia abans d'exclamar el seu desig que, «per fi, aprenguin a conviure».
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.