Amb Esteban Morcillo, El Punt inicia una ronda d'entrevistes amb els aspirants a rector de la Universitat de València, que compareixen a la primera volta de les eleccions el pròxim dimarts.
Morcillo es presenta als comicis amb el lema Fent universitat, farem futur i un programa que defineix com «un compromís per a fer universitat de qualitat, dia a dia, en formació, en recerca, en cultura i en vida de campus». Fins al moment de presentar la seua candidatura, i des de l'any 2007, ha format part de l'actual equip de govern com a vicerector d'Investigació i Política Científica i, per aquest motiu, se li ha penjat l'etiqueta de «continuista». Ell, però, prefereix parlar de «continuïtat pel que fa al que s'ha fet bé» i d' «aportar idees renovadores».
—Quines creu que han de ser les prioritats del nou rector de la Universitat de València?
—«Per urgència de temps, la proposta per al reconeixement d'aquesta universitat com a Campus d'Excel·lència Internacional. L'ordre de bases de la convocatòria està a punt d'eixir i s'ha d'aconseguir aquest segell, tot i que haurem de treballar en conjunt amb la Universitat Politècnica per maximitzar les nostres possibilitats. Els reptes, però, són molt més extensos: cal consolidar i aprofundir la internacionalització, implantar plenament les noves institucions adaptades a l'Espai Europeu d'Educació Superior i, en definitiva, fer una universitat pública de qualitat per a una societat en canvi.»
—I això, quina línia d'actuació exigeix?
—«La fortalesa de la Universitat de València es troba en els seus recursos humans, tant en el personal docent i investigador com en el personal d'administració i serveis, i també en els seus alumnes. Per tant, s'han de potenciar les seues condicions d'estudi i de treball, la seua implicació en els projectes, la seua promoció professional i el seu desenvolupament personal. D'altra banda, el punt feble d'aquesta universitat, m'atreviria a dir que és la seua excessiva burocratització. Pot entendre's, perquè som una universitat gran, complexa, amb tres campus... però és una cosa que ens hem de llevar de damunt.»
—I com poden tirar-se avant les propostes que recull el seu programa en matèria d'inversió, tenint en compte les dificultats del finançament universitari?
—«Al final, el 2009 és un any que la universitat ha tancat, en pau, si bé ha sigut així perquè tot el deute acumulat al llarg de cinc anys de la Generalitat amb la universitat, de més de 200 milions d'euros, s'ha ajornat fins a 2022. De cara als pressupostos de 2010, si la Generalitat comença a anar bé, en el sentit que fa front als seus compromisos, m'atreviria a dir, sense que això signifique alegria, que hi ha un marge de maniobra financer suficient per a fer front a les polítiques universitàries que voldria encetar.»
—La Universitat de València s'ha caracteritzat per la seua condició de recer cultural i social davant el context polític actual. Creu que és un perfil que s'ha de mantindre?
—«La meua candidatura ha expressat el seu compromís amb els valors estatutaris. Dit açò, crec que la universitat el que ha de fer és projectar tot el seu conjunt d'activitats i això té a veure amb la nostra identitat cultural i lingüística. A més aquesta universitat està fent moltíssim en ciència, en cultura, en transferència de saber i en molts altres aspectes. Hem de projectar que volem tindre lideratge i ser un referent cultural i científic en el si de la societat valenciana.»
—Entra en les seues prioritats l'increment de la docència en valencià?
—«Som la universitat que té el percentatge més alt de docència que s'imparteix en valencià i cal continuar en aquesta línia per una raó molt simple: afortunadament la demanda de docència en valencià està creixent. I hem d'afrontar aquest repte amb tots els mitjans imaginables: amb publicacions en valencià, amb l'ampliació d'horaris, amb campanyes per la docència en valencià, etc.»
—Hi inclou el requisit lingüístic?
—«Sobre aquesta qüestió, estic amb el que diga la llei. Personalment, pense que per als cossos docents de l'Estat, la capacitació lingüística pot ser un mèrit, però no un requisit. En altres convocatòries, per què no? En molts casos interessa perfilar les places amb requisit per a poder disposar de professionals que puguen fer front a la docència en valencià.»
—Quin balanç fa de la gestió de l'actual rector, Francisco Tomás?
—«Tomás, sense perdre cap dels valors que té aquesta universitat, ha fet passes per a projectar-la a la societat i donar el missatge clar que aquesta és una universitat oberta i preocupada pels problemes de la societat que l'envolta. Això és important. D'altra banda, pense que és una persona amb un coneixement molt profund d'aquesta universitat, que hi ha posat molt de compromís personal, amb una dedicació autènticament intensiva.»
—El fet d'haver formar part de l'equip rectoral, juga al seu favor o en contra?
—«Podria respondre millor el 2 de març, amb els resultats a la mà. Però, en tot cas, el que m'ha donat ser vicerector i també ser degà de la Facultat de Medicina i altres responsabilitats és, almenys, l'oportunitat de conéixer millor la universitat per dins. I conéixer en quin mitjà estàs sempre és bo, tant per a la política com per a la gestió.»
—Què diria als que troben que la seua candidatura és «continuista»?
— «És una paraula que no m'agrada, perquè té un sentit pejoratiu. Preferisc parlar de ‘continuïtat', en el sentit de no desfer-se d'allò que s'ha fet bé i intentar fer les coses millors, mamprendre noves iniciatives, nous programes per a millorar la universitat.»
—En cas de ser necessari anar a una segona volta, amb quina altra candidatura se sent més afí per a proposar una possible integració?
—«El desig de la meua candidatura és guanyar les eleccions a la primera. Dels altres candidats i candidata, sempre he dit que per a mi són companys i amics, i que de cap manera els considere antagonistes o rivals. Sobre possibles integracions, esperem a veure els resultats de les votacions».
—En termes ideològics, com es defineix?
—«Com una persona progressista i universitària. Tota la meua carrera personal ha estat sempre dins de la universitat pública, amb dedicació a temps complet. Mai he ocupat responsabilitats de cap mena en cap partit i sempre defendré que aquesta universitat necessita estar oberta i parlar amb tothom, amb el govern autonòmic i estatal, amb les persones amb càrrec i amb les que estan en l'oposició. Això és diàleg polític, i una necessitat per a atraure fons, dinamitzar-la i fer que siga el que volem.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.