ajudant Els que ajuden. Una vintena de persones, la majoria integrants de l'associació Voluntaris Badalona, donen suport cada divendres als Amics del Gorg-Mar i els ajuden a repartir els aliments entre les persones necessitades que van a buscar-los.

Són les sis del matí i la cua ja comença a adquirir una certa consistència. Dotzenes de persones amb el carretó d'anar a comprar ben buit esperen que els Amics del Gorg-Mar obrin les portes del magatzem i comencin el repartiment com cada divendres des de fa sis anys. El local és ple de queviures i n'hi haurà per a tothom que porti el paperet que certifica que s'ha apuntat i que aquell dia és el seu torn. El nombre de persones que reclamen ajut és tan gran que l'entitat ha hagut d'organitzar dos torns que acudeixen en setmanes alternes a buscar aliments. Cadascú s'emporta una mitjana de 30 quilos de menjar. Hi ha productes de primera necessitat, com ara llet, farina, pasta i altres, que varien en funció del que l'entitat recull dels diferents bancs d'aliments que els subministren els productes. Els demandants reben en funció de la família que tenen. Hi ha productes específics per als més petits: llet en pols, farinetes..., i també altres que són més indicats per a les persones grans. La cua la formen persones de tots els orígens i procedències. Hi ha dones amb mocadors al cap però també n'hi ha moltes altres que no en porten. Homes joves a l'atur, jubilats a punt de perdre la casa. Tots van a buscar allà el que no poden pagar al supermercat, i cada cop són més. El president de l'entitat, Guzmán Roger, es belluga entre els voluntaris que s'ocupen del repartiment agraint a tots la feina que fan. Reconeix que, tot i que no els falta el menjar per repartir, cada cop és més difícil trobar els recursos necessaris per poder ajudar a qui més ho necessita. «La principal dificultat és trobar diners per pagar el transport dels productes fins al local. Hem trucat a moltes portes i cada cop és més difícil», explica mentre enumera les empreses de la ciutat que l'han ajudat en els darrers temps. El transport dels queviures necessaris per donar resposta a les demandes dels usuaris del servei costa prop de 2.000 euros cada trimestre. La subvenció municipal, 1.000 euros l'any, «no dóna per a gaire però almenys és una mica més que els 50 euros que ens va donar la Generalitat l'any passat». Ell, tot i tenir més de vuitanta anys i la salut delicada, es manté al peu del canó. Ningú com ell coneix els efectes de la crisi a Badalona. De fet, l'entitat l'ha viscut en primera persona. Avui mateix s'estrenen en un espai de la fàbrica Focus cedit per l'Ajuntament. Després de sis anys, han hagut de deixar el magatzem que ocupaven al carrer de Ponent perquè l'entitat bancària que els pagava la meitat de les despeses del lloguer ha deixat de fer-ho. Ara comencen una nova etapa, angoixats encara per les dificultats econòmiques però amb l'objectiu d'arribar a qui més ho necessita. Cada cop hi ha més persones que esgoten el subsidi de l'atur i no tenen més remei que acudir a ells.

A quarts de deu, la verdura fresca arribada de Mercabarna ja s'ha acabat i la cua ja dóna la volta a la cantonada. Encara són molts els que esperen omplir el carretó amb menjar per a tota la família, sense brots verds, però amb un bri d'esperança.