Era una situació que havia arribat a un punt de no-retorn. No en va des de fa dos anys un grup de cantaires del cor de l'Orfeó i l'antiga junta directiva encapçalada per Joan Rovira mantenien un duríssim enfrontament, amb dos grans cavalls de batalla com a argument de litigi. Per una banda, els canvis introduïts el maig del 2008 en el projecte musical de l'entitat arran del nomenament d'Alfred Cañamero com a director artístic. Un nombre significatiu de socis va entendre que aquesta reorientació, que per exemple va suposar la creació de nous cors de cant, es va fer en contra dels estatuts i per això la van impugnar judicialment. L'altra gran disputa han estat els números de l'entitat. En aquest cas, els crítics amb Rovira asseguraven que s'havien fet operacions comptables dubtoses, que metodològicament van arribar a equiparar amb el cas Millet, i que també van acabar denunciant a fiscalia. Aquesta tensió latent va generar diversos episodis vergonyosos. Un dels més sonats va ser l'assemblea del 7 de febrer del 2009, en què hi va haver crits, insults i empentes. Els Mossos d'Esquadra van acabar aixecant acta.

Fa pocs mesos diversos socis de l'Orfeó van decidir que ja n'hi havia prou. Calia un cop de timó, i no només per netejar la imatge de l'entitat, sinó per afrontar els greus problemes econòmics que la sacsegen. La millor opció era fer net, constituint una nova junta directiva que agrupés a tothom i presidida per una figura de consens com Lluís Gómez, que ja va ocupar el càrrec entre 1979 i 1986 i que té un reconegut prestigi en el món del cant coral català. En la darrera assemblea celebrada a finals de febrer, la composició d'aquest nou nucli dirigent, del qual Rovira ha quedat fora, ja va ser ratificada. Aquesta nova etapa, per tant, ja ha començat a funcionar. «Tots volem el millor per a l'Orfeó i estem d'acord que cal fer canvis. El que potser ha fallat és la manera com s'han afrontat. Tot això, però, ara ho hem deixar enrere per poder refundar-nos», declara el nou president.

L'assoliment d'aquesta pau social no implica automàticament que l'orfeó tingui un camí planer a partir d'ara. Al contrari. El primer que cal fer, i amb urgència, és trobar els 2,4 milions d'euros que falten per acabar les obres de la nova seu del carrer de Papin, que van quedar aturades l'estiu del 2009 perquè es va esgotar el pressupost. Gómez explica que mantenen converses amb una important entitat bancària per aconseguir un crèdit, que es cobriria amb els ingressos que s'esperen obtenir del lloguer de les 75 places d'aparcament que tindrà el local. Si finalment s'aconsegueix el préstec, la construcció es podria enllestir en un període de sis mesos. Aquest projecte és d'una importància estratègica cabdal per a l'Orfeó. Disposar d'una nova seu no només permetrà superar la situació de provisionalitat en què ara es troba, sinó també programar nous cursos i activitats per generar més vies d'ingressos. Actualment, i per poder quadrar els balanços, l'entitat ha d'utilitzar recursos procedents de la fundació destinats a inversions, per pagar la despesa corrent. «La situació econòmica en què estem és difícil», reconeix el president. També es té l'esperança que les instal·lacions del carrer de Papin atrauran una nova massa d'associats, i es passarà dels 400 que ara té a un miler a mitjà termini.