Els intents per reactivar l'oci nocturn a Tarragona han estat diversos i freqüents, però després del ressò inicial i d'esbossar quines serien les seves directrius, o bé s'han diluït o la seva acció no ha tingut els efectes desitjats. A final de l'estiu passat, una desena d'establiments es van agrupar i van crear la plataforma de locals d'oci nocturn del centre, que obeïa a la sigla PONT'C. El rerefons d'aquesta unió –fins i tot van dissenyar un logotip– va ser el tancament de la sala Loop per part de la Guàrdia Urbana arran de les queixes que havien manifestat un grup de veïns. Després del rebombori inicial i la intenció de mantenir un contacte directe amb l'Ajuntament, la plataforma s'ha mantingut inactiva i ara mateix la seva presència és purament testimonial. Un dels seus portaveus, Anton Alasà, va explicar per què es va decidir tirar endavant la iniciativa: «Hi havia la sensació que l'Ajuntament podria tancar més bars, i per això ens vam ajuntar, però ara sembla que la cosa s'ha aturat.» Abans que es creés aquest grup, un altre grup d'empresaris de locals de lleure i d'oci de la nit van impulsar la plataforma Nits Q, en un intent de fer compatible l'oci de la gent que vol sortir a prendre una copa a la nit amb el descans dels veïns. El grup fa actuacions i campanyes en dates concretes per tal de conscienciar de la importància de tenir un oci de qualitat i saludable. D'altra banda, i en aquest cas per iniciativa ciutadana –gràcies a un grup creat a la xarxa social Facebook titulat SOS Tarragona Capital de l'Avorriment–, fa dues setmanes es van posar les bases per a la creació d'un nou grup que també té la intenció de moure fils per tal de reactivar l'oci nocturn de Tarragona

L'èxit del port esportiu, a final dels noranta, va sacsejar el panorama de l'oci nocturn tarragoní i de la rodalia. La fórmula, creada per l'Ajuntament per alliberar de gent i soroll els carrers del centre –principalment els de la Pau del Protectorat–, funcionava d'allò més bé i es va convertir en una màquina de fer diners que satisfeia tothom per igual: empresaris, públic, veïns i responsables polítics. Passats deu anys, el port tan sols viu dels records, perquè dels més de trenta locals que bategaven amb força l'any 2000, ara tan sols en queden nou: Greenback, La Fàbula, Soho, la sala Golfus, Kube, El Séptimo Cielo, Gioconda, De Luxe i Brooklin.

Ara fa un any, l'Ajuntament va iniciar una tanda de converses i reunions amb els responsables dels locals que encara hi són per tractar d'elaborar un pla amb l'objectiu d'intentar recuperar la zona, però molt conscients que la tasca requeria molts sacrificis i, com van explicar fonts municipals, també «molta reciprocitat». Es va acordar la necessitat de buscar uns «estàndards de qualitat a l'hora de seleccionar la clientela», una demanda que naixia en paral·lel amb una altra: que la presència dels cossos policials augmentés per tal d'aconseguir un efecte dissuasiu. També es va fer especial èmfasi en la necessitat de seleccionar el personal que controla l'accés als establiments. Dotze mesos més tard, la realitat i el dia a dia dels locals d'oci nocturn del port esportiu tampoc no ha experimentat cap variació espectacular, però segons expliquen empresaris que hi tenen negocis, la degradació sembla que s'ha aturat.

A mitjan anys noranta, parlar d'oci nocturn a Tarragona era fer-ho dels bars i pubs del carrer Pau del Protectorat o, com popularment se'ls coneixia, dels pubs de l'estació. En el moment àlgid, al carrer s'hi van arribar a ajuntar més d'una desena de locals, entre els quals hi havia el Kukudrulu, el Febre Ku, el Carpe Diem o el Toc de Gralla, amb un ambient espectacular i joves pels carrers fins ben entrada la matinada, des de dijous fins diumenge. A l'altra banda, les queixes dels veïns, farts del soroll i de l'incivisme, que van fer que l'Ajuntament s'hi posés seriós. El boom de la construcció de principi de la dècada i l'eclosió del port esportiu van fer que aquest carrer de la Part Baixa anés perdent el seu protagonisme fins a quedar en l'oblit. Actualment, tan sols en sobreviuen el Fixa-t'hi, la sala Melindro i la sala Loop, tot i que aquest últim local, que ja va estar tancat per discòrdies amb els veïns, fa unes setmanes que torna a estar tancat i es rumoreja que el seu propietari l'ha posat en venda.

L'estiu de l'any passat, els propietaris dels locals de la plaça de la Font es van queixar pel rigor amb què actuava l'Ajuntament a l'hora de fer complir la normativa de les terrasses. Tot i que l'ordenança municipal estableix clarament que entre setmana l'hora màxima és a la una i les nits del cap de setmana fins a les dues, fins llavors la Guàrdia Urbana mai havia acudit a la plaça a pressionar perquè es complís l'horari; això també es va interpretar com una retallada a l'oferta d'oci de la ciutat durant l'estiu. L'Ajuntament es va emparar assegurant que l'única cosa que feia era complir l'ordenança que els seus antecessors havien aprovat, però que mai havien respectat. Tot va venir arran de les queixes dels veïns, farts també que el soroll de les terrasses s'allargués fins ben entrada la matinada. En el fons, els amos de bars estaven convençuts que aquesta mesura beneficiava indirectament el Highland –llavors el propietari encara era el germà de la regidora Floria–, que rebia clientela una hora més aviat.

La majoria dels locals de Tarragona funcionen com a bar musical, una categoria que els permet obrir fins a dos quarts de tres de la matinada, tot i que a la pràctica sempre acaben sent les tres. Des de principi d'any, la reubicació del pub Pachito, que ha passat d'una cantonada del carrer Ixart al veí carrer August, ha donat una empenta a l'ambient de la zona centre, amb una oferta que té semblança a la dels bars del nord. El Mojito –antic Excalibur–, a la rambla Vella, també es manté al centre i ja a la Part Baixa sobreviuen la Vaqueria –amb llicència de cafè concert– i la sala Zero, el propietari de la qual fa dotze anys que demana la mateixa llicència, tot i que no hi ha manera d'aconseguir-la, encara que fa anys que organitza concerts amb el consentiment de l'Ajuntament. Un cop tanquen aquests dos locals, l'única manera de continuar la festa al centre de la ciutat és tornar a pujar fins a la discoteca Totem, que és l'únic espai d'aquestes característiques que hi ha actualment a la ciutat. Altres llocs que també arrosseguen gent a la zona centre són el Groove, a Cervantes; el Mystic –obert recentment–, a Reding; l'Scumm, a Fortuny; l'Etoile, al carrer Unió, i molts més establiments que completen el panorama de l'oci nocturn tarragoní.