Reconstruccions de l'època romana i medieval o d'edificis emblemàtics, pòsters, dibuixos per a llibres, cartells de festes, il·lustració infantil, puzles i caricatures. Aquest és l'ampli ventall de coses a què es dedica l'il·lustrador Hugo Prades, que com a via d'escapament també publica còmics.
«No em considero artista, sinó artesà.» Així s'autodefineix l'il·lustrador tarragoní Hugo Prades, que fa 20 anys que es dedica a aquesta «fluctuant professió» que, amb el pas del temps i sense tenir-ho premeditat, l'ha encaminat a especialitzar-se en el dibuix científic. Dins d'aquesta vessant, realitza des de reconstruccions històriques que li encomanen les editorials per a llibres de text fins a cartells per senyalitzar itineraris de Catalunya, com ara la ruta dels castells del Baix Gaià, que ha enllestit recentment.
–
Aquests encàrrecs deuen comportar un important treball previ de documentació.
–
–
«Quan has de reconstruir edificis que ja no existeixen o que estan en runes, has que buscar molta informació abans de dibuixar com eren, i consultar els arqueòlegs i els historiadors. És una part de la feina que m'encanta!»
–
–
És un treball de camp.
–
–
«Sí, perquè has d'anar a fer fotografies del lloc, parlar amb els treballadors... El dibuixant és la baula que uneix el coneixement de l'arqueòleg i el converteix en una informació gràfica comprensible.»
–
–
Què recomanaria a qui es volgués dedicar a aquest ofici?
–
–
«Dibuixar al natural; és a dir, agafar apunts directament de la realitat. Als anys noranta, vaig estar treballant en una agència de publicitat de València, però vivia en un poble i em desplaçava fins a la ciutat en tren. En els 40 minuts de trajecte, el meu company i jo no paràvem de dibuixar la gent. Era un recorregut màgic.»
–
–
Sempre porta un bloc a sobre?
–
–
«El duc al damunt, però cada cop tinc menys temps per aturar-me. Tot i això, intento observar el meu voltant com si fos el primer cop. El dibuix és un mitjà per entendre el món i veure coses que et poden passar desapercebudes a simple vista.»
–
–
Tot i que està especialitzat en dibuix científic, també és caricaturista. És complicada, aquesta disciplina?
–
–
«Sí, però després d'haver estat treballant cinc anys a Port Aventura de caricaturista et marxen les manies. Va ser una feina interessant. Érem quatre dibuixants i teníem molta demanda, sobretot entre els visitants d'altres països. Per tant, hi ha obres meves repartides per tot el món!»
–
–
Quantes en podia fer en un dia?
–
–
«Més de cinquanta. Quan estava fred, tardava entre sis i set minuts per acabar-la, però en calent, tres o quatre.»
–
–
Quin ritme!
–
–
«El xip se m'ha anat refredant, però en aquella època anava pel carrer i veia la gent com si fos un dibuix.»
–
–
En el seu cas, treballa des de casa. Això també fa que li costi desconnectar?
–
–
«És un ofici molt solitari, en què et passes moltes hores davant de la taula sense parlar pràcticament amb ningú. Per això, necessito sortir una mica per veure la vida externa.»
–
Tot i això, quan pot publica amb els seus companys a la revista Deliropolis, que surt cada mes a Tarragona.
–
–
«Poder participar-hi és una espècie de teràpia. Les historietes et fan treure la part més psicològica. M'agrada combinar feines per oxigenar-me.»
–
–
El còmic està prou ben valorat?
–
–
«No, però és la cultura que hi ha al país. No només passa amb el còmic, sinó amb altres disciplines com ara la literatura. La llàstima és que es disposa de poc temps per gaudir-ne.»
–
–
Què faria amb més temps?
–
–
«Experimentar noves tècniques, viatjar, culturitzar-me i col·laborar en projectes comuns. Amb el patrimoni que hi ha a la demarcació, es fan coses interessants, però se'n podrien tirar endavant moltes més.»
–
–
Alguna mancança a Tarragona?
–
–
«Quan arribes a l'estació de tren, no hi ha cap rètol que t'assenyali la direcció dels llocs més importants de la ciutat.»
–
–
És una senyalització que podria fer vostè?
–
–
«Potser seria més feina d'un dissenyador gràfic. La senyalització és un tema pendent a moltes ciutats, on molts cops falta la informació mínima.»
–
–
Falta prestigiar la professió?
–
–
«Sí, perquè hi ha qui encara pensa que qualsevol persona pot dibuixar bé. En canvi, quan vas a Alemanya, França o els EUA i dius que ets dibuixant, la gent et mira amb certa admiració.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.