La neu que durant el matí va emblanquinar el barri de Vallvidrera, a la tarda es va anar estenent per tota la ciutat. Allà on arribava el temporal, hi havia col·lapses de major o menor magnitud. Els pares que habitualment paren davant la porta de l'escola per esperar el seu fill, ahir, si haguessin pogut, haurien entrat amb el vehicle al centre escolar per evitar que el seu nen fes una passa en fals. De res va servir que algunes escoles de Sarrià demanessin als pares que anessin a buscar els seus fills abans de les cinc. Un voluntari del col·legi Reial Monestir de Santa Isabel, al carrer Vergós, intentava posar ordre als cotxes dels pares que anaven a buscar les criatures i es preguntava si hi havia algun agent de la Guàrdia Urbana. N'hi havia un, al mateix carrer Vergós cantonada amb Via Augusta, que es limitava a vigilar que ningú accedís als túnels de Vallvidrera. Era com si no veiés els vehicles que havien de parar, mal aparcats en doble fila, ja que no podien avançar perquè els relliscaven les rodes.

Els cotxes tardaven una hora a baixar pel carrer Anglí, de cinc a sis de la tarda. Per allà no van passar els camions que tiren sal. Això va obligar els propietaris dels garatges a buidar paquets d'un quilo de sal, un rere l'altre, a les rampes dels pàrquing per intentar evitar que aquestes es convertissin en obstacles insalvables. Tampoc van passar pel carrer Anglí les màquines llevaneu –la qual cosa feia que els vehicles fessin esses–, ni cap brigada de l'Ajuntament per retirar algun arbre caigut. Semblava terra de ningú. Però això no importava els escolars amb calça curta que jugaven a fer boles de neu.