Centre històric

Així, l'artista faller Vicente Llácer Rodrigo proposa per a la centenària Falla de Na Jordana, al voltant a la figura del doctor Jeckyll i Míster Hyde, una reflexió sobre la bogeria i el seny mitjançant les cares més populars de la capital del Túria, entre les quals hi ha la del doctor Pedro Cavadas, autor del primer trasplantament facial de l'Estat; l'alcaldessa de València, Rita Barberá; la portaveu del PSPV a l'Ajuntament, Carmen Alborch; la secretària d'organització del PSOE, Leire Pajín; o la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega. El monument, amb un pressupost de 140.000 euros i amb el lema Pelqueveigestàsboig, serveix també com un homenatge al primer hospital psiquiàtric que va ser creat pel pare Jofre ara fa 600 anys. A més, s'hi mostra un diccionari amb malalties psíquiques molt particulars, com l'anglofília, que definix com la atracció per tot l'assumpte d'origen anglés i coneguda com la síndrome de Font de Mora; la demofília, afinitat o gust pel Popular, ni amb el Gürtel es pot curar; o la zoofília, interés malsà per practicar sexe recolzat en la tàpia del Bioparc.

Seguint al centre històric de la ciutat, visita obligada és al monument de la plaça del Pilar, que amb un pressupost de 210.000 euros i el lema Temps moderns, oferix una panoràmica dels avanços que s'han aconseguit en l'època moderna, des dels antics cotxes fins a les figures d'art més modernes.

Per la seua banda, la Falla de la Mercé, amb un pressupost de 120.000 euros, vol introduir el visitant en un viatge per la ciutat de València mitjançant un tren que ocupa el lloc central de la falla. Sota el lema Passeig per la ciutat, el monument reflecteix la capital dels grans projectes com la Ciutat de les Arts i les Ciències, el Bioparc, el Parotet o el pont de l'Assut de l'Or de Santiago Calatrava. El contrapunt a aquesta imatge és la crítica a la societat valenciana i a la degradació del centre històric. Així, l'artista José Ramón Espuig reflecteix en la seua obra els furts de coure que s'han produït durant aquest últim any, el mal ús dels ciutadans del carril bici mitjançant una figura en la qual apareix un vianant atropellat per una bicicleta o la poca cura que té la gent per uns carrers que s'omplin d'excrements de gos. En aquesta mateixa línia, la falla, feta completament en fusta i xapa, denuncia la pèrdua del comerç tradicional al centre de València.

D'altra banda, destaca la Falla Convent Jerusalem, la gran perjudicada pels èxits dels últims anys amb de la comissió de Nou Campanar. Amb un pressupost de 300.000 euros, l'artista Paco López Albert —una dècada plantant a Convent— ha realitzat una composició que naix arran d'un arbre i del qual sorgeixen les quatre estacions representades per diferents personatges com la cantant Isabel Pantoja. Del monument, titulat Rumb al paradís i que mostra les diferents formes de l'edén social que pot trobar una persona al llarg d'un any, destaca la crítica a la SGAE, on es pot veure sant Pere, a les portes del cel, demanant a Michael Jackson els diners que ha acordat amb la societat d'autors perquè el cantant puga entrar al cel.

Russafa

Al districte de Russafa, cal posar en relleu la presència de dos grans monuments: la Falla Cuba-Literat Azorín, dels mestres José Latorre i Gabriel Sanz, amb un pressupost de 160.000 euros i amb el lema La família Skala, reflecteix els diferents tipus de família que existeixen actualment. El monument, amb 17 metres d'alçada, presenta una escala enorme en què es poden veure a tots els membres d'una família anglesa del segle XIX. La seua veïna, Sueca-Literat Azorín, amb un pressupost de 300.000 euros, ironitza sobre com seria el món si només existira la festivitat valenciana. El monument, que porta el lema de Planet falles, narra el somni d'un dormilec, figura sobre la qual s'assenta la falla, que imagina, per exemple, com serien Las Vegas si s'hi jugara al truc.

Rècord d'alçària

El retorn de l'empresari Juan Armiñana a la gran triomfadora dels últims anys, Nou Campanar, suposa també un nou rècord per a la història de les Falles, ja que la comissió ha apostat per un monument de 30 metres d'alçària i un pes de 30 tones. Amb el lema El bes, les figures centrals són una dona com a símbol de la terra i un mar gegantí humanitzat amb una cabellera formada per les ones. El monument, amb un pressupost de 600.000 euros, el més alt de totes les falles que formen la secció oficial, ha estat dissenyat per Julio Monterrubio i construït per l'artista Pere Baenas.