La crisi és la pitjor conjuntura per garantir la cohesió social. Les penúries econòmiques fan aflorar l'individualisme i, en casos extrems, afavoreixen la confrontació xenòfoba. El Vallès Occidental fins ara n'havia quedat al marge, però la concentració minoritària convocada dissabte pel MSR a Sabadell va ser un avís. En paral·lel, es publiquen sondejos en què una clara majoria de catalans autòctons no estan d'acord que els catalans immigrats tinguin menys drets que ells. Però els drets, a més de guanyar-los, cal saber-los exercir. D'aquí ve que la fundació Nous Horitzons –vinculada a ICV– hagi organitzat un curs setmanal de política i participació per explicar el funcionament de les institucions democràtiques.

La sessió inaugural era dilluns a mitja tarda al centre cívic de la Creu Alta –a Cal Balsach–. I les previsions es van desbordar. L'organització comptava 40 inscrits, però al final s'hi van presentar prop de 70 persones. La sala va quedar petita, però van treure taules i hi van posar més cadires. En les presentacions, el delegat a Sabadell de Nous Horitzons, Enric Prat, va subratllar que el cicle, tot i que inicialment s'havia plantejat com una iniciativa per als nouvinguts, pretén avançar en la construcció d'una ciutadania catalana «sense distincions» per motiu d'origen.

El públic reflectia el mestissatge que el cicle persegueix, ja que hi va prendre part activa la Federació d'Associacions d'Immigrats del Vallès (FAIV). El president d'aquesta entitat, l'uruguaià Hugo Colacho, va defensar els nouvinguts dels «preocupants» discursos populistes: «Els immigrats hem estat els últims a ingressar al mercat laboral i els primers a ser-ne expulsats, però estem aquí per compartir les verdes i les madures. N'hi ha que ens volen culpar de la crisi, però només en som víctimes, igual que els autòctons.»

La sociòloga Sílvia Carrasco, del Centre d'Estudis i Recerca en Migracions de la UAB va destacar que Sabadell ha estat des de fa més d'un segle un «espai d'immigració on ha prevalgut l'enriquiment» mutu. Però amb nouvinguts d'altres països, cultures, races i religions «calen nous acords» per «muscular» la cohesió. El cicle té el suport econòmic i logístic de l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat. El seu director, Xavier Badia, va explicar que el ventall de matèries a tractar és prou ampli i es va mostrar satisfet de l'interès que va despertar.

El títol del curs –Lleis, drets, participació, cultura– no dóna gaires pistes. Però d'entrada s'hi analitzaran lleis com l'Estatut, amb el politòleg Miquel Caminal; la Constitució Espanyola, l'Estatut dels Treballadors i el funcionament de la Unió Europea. Per al públic immigrat, s'aprofundirà en el funcionament de la directiva europea del retorn i la llei d'estrangeria. Pel que fa al bloc de participació, el director de la Fundació Jaume Bofill, Jordi Sánchez, analitzarà els dèficits del sistema de partits actual i formularà les possibilitats per millorar-lo i enriquir-lo amb aportacions dels moviments socials i canvis en les institucions. També es repassarà el paper dels joves i les experiències dels immigrats en l'associacionisme de les dècades de 1950 i 1960. I la regidora Carme Garcia oferirà una xerrada sobre el funcionament del sistema electoral, amb nous drets però moltes limitacions per als immigrats. Sobre aquest punt, Colacho va brandar la reivindicació del col·lectiu immigrat: «La integració i la ciutadania impliquen el dret de vot i el coneixement de com funciona el sistema [...], però la integració real no s'assolirà fins que no puguem formar part de les institucions.»