La reflexió que es fan la majoria de les persones que visiten per primera vegada les Falles de València és com és possible cremar tants diners en tan sols una nit. La resposta no cal buscar-la en raons antropològiques de celebració de l'arribada de la primavera o la purificació de l'esperit. És molt més senzill. Actualment, el món faller és un negoci que cal que continue viu perquè les xifres que maneja són estratosfèriques. Només pel que fa als tretze monuments que competeixen en la secció especial, la de més tradició, la nit de Sant Josep cremaran «oficialment» més de 3 milions d'euros.

Paradoxalment, enguany, la comissió que més diners ha invertit al monument (600.000 euros), la de Nou Campanar, no ha pogut aconseguir el primer premi com en els sis anys anteriors. L'ha destronada Convent de Jerusalem, que amb 300.000 euros de pressupost ha tornat a exigir que es limite el pressupost, ja que si no la competència entre la que inverteix 120.000 euros i la que es gasta 100 milions de les antigues pessetes és fictícia. «Els diners no ho són tot, però ajuden molt», assevera el president de Convent, una comissió composta principalment per empresaris, entre ells el president de Mercadona, Juan Roig, i els seus germans vinculats al món esportiu. Aquest debat, que no és nou, es plantejarà la setmana vinent en la reunió que mantindran els presidents d'aquesta secció. Però tot indica que no hi haurà entesa, ja que hi ha molts diners en joc, principalment dels patrocinadors –grans empreses–, convertits en autèntics mecenes de la festa.

Les Falles, però, no són exclusivament els vora 800 monuments que es planten per tota la ciutat el 15 de març. Altres sectors que depenen, en gran mesura, del seu bon funcionament són la pirotècnia, la indumentària, les bandes de música, les empreses d'il·luminació i, sobretot, el sector hostaler. Cal destacar que són unes festes catalogades d'interès turístic internacional i que en els anys que els dies més importants dels festejos, el 18 i 19 març, coincideixen amb el cap de setmana, València pot arribar a duplicar la seua població per l'afluència de visitants. Precisament, els hostalers volen aprofitar el seu atractiu per tornar a obrir un altre debat: la possibilitat d'establir de forma oficial per sempre el tercer cap de setmana de març per celebrar les Falles. És un repte complicat, ja que les autoritats no s'hi han pronunciat a favor. Socialment, molts valencians hi estan a favor, ja que la transformació de la ciutat durant la setmana fallera impedeix fer una vida quotidiana i laboral normal. A aquest fet, cal afegir-hi els nombrosos abusos que es cometen en nom de les Falles i contra els quals cada vegada s'alcen més veus.

Lluny de la imatge d'una festa idíl·lica en perfecta harmonia amb els veïns de València, l'abús que moltes comissions falleres i persones no vinculades a aquest ambient cometen en el nom de la festa ha començat a ser fortament contestat. Cada vegada són més les veus que protesten per la impunitat amb què es tanquen carrers dies abans de la plantada dels monuments, pels talls constants de trànsit, pel fet que no es respecta les hores de descans de les persones, que, malgrat la festa, han de treballar, o perquè els pengen la il·luminació de la falla al balcó de la finca sense permís. Per tot això hi ha molts veïns de la ciutat que aprofiten aquests dies per anar-se'n de viatge o a una segona residència. No tots, però, s'ho poden permetre, i aquests han d'aguantar estoicament l'agenda fallera. Fa anys que es busca una posició conciliadora, sense resultat, entre els amants de la festa i els que volen que aquesta no els afecte.