La crisi econòmica està passant factura de manera important al país i qui més la pateix són les grans ciutats com Badalona, on la nova immigració amb pocs recursos i la immigració il·legal s'afegeixen a una capa de pobresa autòctona preexistent. Plou sobre mullat. Durant els anys del boom immobiliari semblava que el sistema ho podia absorbir tot, però l'esclat de la bombolla ha expulsat amb virulència fora del sistema milers de persones que amb prou feines malviuen. D'aquesta situació en donen fe tant els organismes públics que tracten amb els més desafavorits com moltes entitats sense ànim de lucre o institucions, com l'eclesiàstica, que han vist com el nombre de persones que se'ls acosten a la recerca d'ajut ha crescut exponencialment. Diuen també que el perfil dels que se'ls acosten ja inclou el que fins ara eren famílies de classe mitjana baixa que han davallat un graó en l'escala social perquè tots els membres de la unitat familiar són ara a l'atur.

Geogràficament, la divisió comença a ser clara. El Palau Municipal d'Esports marca una frontera que deixa els barris de l'oest i els del nord, els que toquen a Sant Adrià per baix i a Santa Coloma per dalt de l'autopista, en situació precària. A l'altra banda, una Badalona diferent, amb casos puntuals de necessitat, però amb molts menys problemes d'estructuració familiar, d'acumulació d'immigració i, en resum, de problemes econòmics. Es consigna, doncs, l'existència de dues Badalona que avancen a ritmes clarament diferents o, per ser més exactes, una avança lentament mentre que l'altra retrocedeix.

I dins d'aquest espai de marginalitat, una zona especialment preocupant, la dels barris del sud: Artigues, el Remei, la Móra, Sant Roc, i l'estudi hi afegeix el Congrés, que és un barri que en els últims decennis estava relativament normalitzat. Les dades avalen que en aquest àmbit de la ciutat estem en un clar retrocés. Misèria crida misèria i això és el que ha passat a la zona sud de Badalona. Tots els avenços aconseguits des de la recuperació dels ajuntaments democràtics en un lloc com Sant Roc, on s'havien aconseguit resultats més que notables, han quedat aigualits. La culpa és de la nova immigració? No per ella mateixa; la culpa –si se'n pot assenyalar alguna– és de la situació que s'han trobat: nul·les expectatives de millora que els han abocat a malviure.

Essent aquest l'estat de les coses, és més necessària que mai l'existència del Consorci Badalona Sud, en el qual les administracions, especialment la Generalitat, no hi han acabat d'abocar els recursos que havien promès. Ara més que mai és necessària una actuació administrativa coordinada i una implicació decisiva del govern català. L'Ajuntament de Badalona pot fer coses, però la situació econòmica del consistori no és gaire galdosa, per dir-ho d'una manera prudent. El consistori està portant a terme una política decidida de retallades econòmiques, atesa la situació de les arques públiques, molt malmeses per la baixada de la recaptació dels impostos associats a la construcció, entre d'altres coses. No és moment, doncs, per a demagògies com les del Partit Popular sobre la immigració, que si bé li poden reportar bons rendiments electorals en la seva pugna amb el PSC, difícilment ajudaran la institució pública a millorar les condicions de vida dels seus conciutadans. Toca que tots els partits facin pinya per reclamar més recursos i aconseguir així que la ciutat deixi els primers llocs de la llista negra de ciutats metropolitanes amb greus problemes socials i econòmics. Si no solucionem els problemes incipients d'exclusió social que s'estan presentant a Badalona avui, estem deixant el terreny lliure a l'esclat de conflictes socials que més tard o més d'hora es poden produir.