Van ser dels primers immigrants estrangers que van arribar a Figueres. Ara n'hi ha prop de 14.000. Van ser els primers provinents d'Àsia. D'asiàtics, ara, n'hi ha tres-cents. Van ser els primers que van obrir un restaurant xinès a la demarcació de Girona. Ara n'hi ha centenars. Potser perquè van ser els precursors en moltes coses, Pablo Lee i Letizia Hsing –originaris de Taiwan– van agafar-se al consell del filòsof xinès Confuci: «Quan arribes a un lloc, el primer que has de preguntar i conèixer són les seves tradicions i els seus costums.» I això és el que han fet en les gairebé quatre dècades que fa que es van establir a Figueres. Els predicaments de Confuci, però, s'esvaeixen en la globalització i multiculturalitat actuals, que fan que per als nouvinguts no sigui del tot necessària la integració en una ciutat on hi conviuen noranta-dues nacionalitats diferents.

Pablo Lee i Letizia Hsing també han estat els primers immigrants que han rebut un reconeixement institucional: la medalla de plata de Figueres, que l'Ajuntament els va concedir ahir. Quan van arribar a la ciutat no ho van tenir fàcil. El restaurant que van obrir al Corriol de les Bruixes es va haver de refiar dels clients francesos, ja que els figuerencs mostraven un cert recel cap a una gastronomia diferent i, sobretot, unes cares noves. Als nens que jugàvem a pilota en aquella plaça, els veïns ens advertien que no féssim cap malifeta o sortirien els xinos. No recordo que es queixessin mai que amb la pilota els havíem tocat la porta o les finestres del restaurant. El Shangai es va anar posant de moda i els figuerencs van veure com una cosa esnob i fina menjar en un xinès que, a més, era a les guies gastronòmiques. Anar al xino feia modern en una ciutat encarcarada. Va ser en aquell moment que en Pablo i la Letizia van passar a ser considerats figuerencs i entronitzats a diverses entitats –Anissetiers, La Bóta de Sant Ferriol...– i guardonats amb barretines. Ahir se'ls va concedir la medalla de plata, un guardó que, al marge de premiar la ciutadania d'aquest matrimoni, ha de suposar, sobretot, la voluntat de reconèixer la nova Figueres que es forja en el segle XXI amb la presència de milers de ciutadans d'altres continents. I no tothom dels que van aplaudir ahir estan disposats a acceptar aquesta realitat.