La comarca de la Garrotxa és la que, proporcionalment a la seva extensió, té més superfície de boscos de Catalunya. A més, com que la Garrotxa té diversos microclimes, hi creixen una varietat important d'espècies. I no obstant això, aquesta riquesa no és gaire coneguda per la major part de la població. Per difondre aquest patrimoni, identificar els arbres que tenen característiques singulars, inventariar-los i mirar de protegir-los, s'ha posat en marxa una campanya titulada Busquem arbres amb història, una iniciativa del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) i l'empresa Tosca –encarregada dels serveis educatius i dels punts d'informació del parc– que es canalitza a través del bloc arbresambhistoria.blogspot.com. Els participants han de proposar els exemplars que considerin interessants i, un cop seleccionats, es penja la fitxa corresponent en aquest espai de la xarxa. Aquesta setmana n'hi havia 32, però Anna Ros, de Tosca, explica que ja s'han rebut unes 150 propostes.
Els requisits
Per ser inclòs en el catàleg, l'arbre ha de ser d'una espècie poc freqüent, créixer en un lloc singular, haver estat testimoni d'un esdeveniment històric, tenir un valor estètic i paisatgístic, tenir una edat considerable, ser protagonista de llegendes i tradicions, tenir unes dimensions considerables o presentar una forma estranya. L'àmbit geogràfic és la Garrotxa, més els territoris de l'Alta Garrotxa que administrativament pertanyen a altres comarques (com ara Beget).
Els participants han d'omplir un formulari de dades sobre l'arbre i la seva ubicació –adjuntant-hi fotografies– i enviar-ho tot plegat a email protegit . Està previst que el procés participatiu duri uns dos anys. Seguidament, es mirarà de buscar una manera de protegir aquells exemplars que encara no estiguin emparats per la llei, a fi de garantir-ne el futur. Per municipis, el que hi aporta més arbres és el de les Planes d'Hostoles (12), mentre que l'espècie més comuna en la llista és el roure (16). Hi ha exemplars de gran bellesa plàstica, com ara els roures de Sant Valentí de Salarsa o els d'Hortmoier; alguns han esdevingut un element identificatiu d'un nucli de població, com ara el plàtan de la plaça Major de Beget; d'altres guarden l'atractiu en el significat que tenen, com és el cas del roure partioner de les Planes, que marca el límit entre la Garrotxa i la Selva.
A fi de difondre la iniciativa, s'ha muntat una exposició didàctica itinerant, que s'acompanya amb sortides i xerrades. Aquest mes és a les Planes i el mes que ve serà a Sant Feliu de Pallerols.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.