De maduixes, en tastarem moltes aquesta temporada, però només les conreades a la Vallalta ens portaran a cada bocí el gust de la Mediterrània i del Montnegre. Al nord del Maresme la muntanya comença a endinsar-se en el mar. I és en les suaus serralades litorals on els pagesos han trobat el lloc idoni i el microclima especial per conrear aquestes maduixes de vermell intens i sabor molt dolç.

Durant la segona meitat del segle XX el conreu de la maduixa va ocupar moltes de les terres inclinades dels turons que van del mar a la muntanya i ara, davant la competència d'altres d'altres zones agrícoles, els pagesos de la zona nord del Maresme busquen l'excel·lència d'aquest tresor vermell. Prova d'això és la Diada de la Maduixa, unes jornades que agermanen el paladar dels cinc pobles que formen i envolten la Vallalta.

Sant Pol de Mar i Sant Iscle de Vallalta (2 de maig), Sant Cebrià de Vallalta i Canet de Mar (1 i 2 de maig) i Arenys de Munt (9 de maig) celebren la setena edició de la Diada de la Maduixa de la Vallalta amb diverses propostes. Els municipis aposten per treure les fires al carrer, fer tastets i activitats adreçades als infants i buscar la complicitat de restauradors i establiments comercials per tal de donar valor «a tot allò que és de casa». D'aquesta manera, la diada ens permet degustar les maduixes del Maresme, collides el mateix dia, sense que hagin patit un transport i en el seu punt òptim de maduració, una bona ocasió per gaudir d'un dels gustos i aromes més arrelats a la comarca.

Recórrer el Maresme que hi ha als peus del Montnegre és una experiència a qualsevol època, però especialment ara que el vermell i el verd de les plantacions ressegueixen la Vallalta, un territori unit històricament per la riera que li dóna nom. La Vallalta és un espai allargassat entre dos pols: el mar Mediterrani i el Montnegre. D'un extrem a l'altre hi ha una distància de set quilòmetres, curt camí per un paisatge que passa dels boscos de Sant Iscle a l'entorn més rural i menys muntanyós de Sant Cebrià, fins a un poble que mira clarament al mar com és Sant Pol. Així, aquest contrast es converteix en una mena de passeig natural que porta de la muntanya al mar o del mar a la muntanya. Al seu voltant, Canet de Mar i Arenys de Munt acaben d'arrodonir un paisatge que neix entre pins i aigua salada.

Conegut com la porta del Montnegre, Sant Iscle de Vallalta aplega tradició i modernitat. Del centre, se'n pot visitar l'església, del segle XIX, la plaça de les Basses i la de l'Onze de Setembre i, a poca distància, hi trobem un indret màgic: les Dones d'Aigua, amb el Casalot de ca l'Oller, el salt, el llac i l'entorn ombrívol per assaborir llegendes.

A mesura que avancem cap al mar, el territori, muntanyós i abrupte, es cobreix de verd, de boscos de pins, alzines sureres i castanyers. Hem arribat a Sant Cebrià de Vallalta, centre d'estiueig i segona residència. A l'esquerra de la riera, emergeix el centre urbà, presidit pel campanar de la seva església parroquial.

En arribar al mar, la Vallalta es torna blava gràcies a un dels pobles amb més encant de la costa del Maresme, Sant Pol de Mar. El treball artesanal del ferro forjat, la rajola catalana i el mosaic de moltes de les seves façanes modernistes li donen encant i personalitat. Un passeig per la Punta –construït entre els penya-segats i la mar– ens abocarà a un mirador de la platja i la mar de tota la comarca. Al capdamunt del turonet situat a l'est de la població s'alça l'ermita de Sant Pau, que ofereix al visitant una panoràmica excel·lent de la costa. Situades fora del terme urbà, entre la platja del Morer i la Roca Grossa, hi ha ruïnes romanes del Morer, un centre de producció de vi, del segle I.

De gran tradició marinera i turística és també Canet de Mar, alhora que ha esdevingut un important centre cultural gràcies a l'empremta de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Nombrosos edificis modernistes són també un atractiu de la població.

Arenys de Munt tanca la nostra particular ruta. Cal visitar l'església de Sant Martí, d'estil gòtic tardà tot i que incorpora elements renaixentistes i refrescar-nos sota les frondoses c opes dels arbres de la Riera.