Un despatx que he envejat sempre és a l'àtic que dóna a l'Onyar i a la cruïlla de la plaça Catalunya, el carrer Sant Francesc i el Santa Clara. Doncs allà, amb aquelles vistes, malgrat aquelles vistes, fem l'entrevista a Jordi Vidal. S'hi treballa bé. L'ocupa l'administradora de Progrup; té visites, em sembla sentir a cal notari, i ens el cedeix per a l'entrevista.
–No teniu despatx?
–«Sóc jubilat; ara sóc assessor de Progrup.»
–Tinc entès que Progrup és l'única empresa que ha posat publicitat a El Punt des del primer dia?
–«Sí, és cert. Cada dia. Un cop El Punt va muntar un tinglado i m'ho van reconèixer. Saps què vaig pensar? Quines penques!»
–Què és el que no us devia fer gràcia?
–«Et fan un reconeixement per fer publicitat i no pas per les teves activitats com a emprenedor en els camps del negoci i de la cultura. Un reconeixement als teus patiments, a la teva implicació a la societat civil. Hauria d'haver estat un agraïment a nivell professional, però va ser per posar publicitat i per pagar cada mes. Em van donar un pergamí.»
–La presència de Jordi Soler fent fotos ens fa desviar la conversa cap als seus enrevessats de Presència, cada cop més enrevessats. «Si són enrevessats han de ser-ho. Hi ha poques paraules de catorze lletres i cada diumenge en necessito sis.»
–«Sí, però cada dia són més complicats!»
–Jo hi estic d'acord, però he vingut a parlar de Progrup.
–«Va néixer ara fa uns quaranta anys. Neix de la voluntat d'un senyor que se sent empresari. D'un emprenedor que treballava a la gestoria del seu pare i que volia muntar el seu negoci propi.»
–Per què al sector immobiliari?
–«S'havia creat fa poc el Col·legi d'Administradors de Finques de Girona i el meu pare n'era el president. Vaig pensar que podia ser una feina important. En els inicis, Progrup es dedicava als serveis immobiliaris d'administració de finques. Ara és una empresa de serveis immobiliaris plenament: administració de finques, compravenda, administració de patrimonis i serveis integrals en totes les branques possibles: fiscals, laborals, gestoria...»
–La crisi del sector....
–«Estava cantat que es rebentaria la bombolla, tots ho sabíem. Quan explota, abans ja havia explotat la bombolla financera als Estats Units. Aquí hi ha hagut dues explosions: la financera i la immobiliària. Una que deriva cap a un augment de la desocupació de forma brutal, perquè afecta el treballador de la construcció i el de les indústries auxiliars. Han anat a l'atur els que fabricaven bigues, els fusters, els que es dedicaven a l'alumini i això vol dir un 20 per cent d'aturats a tot l'Estat.»
– Més el problema financer afegit d'aquests que no podran tornar els seus crèdits.
–«El problema financer equival a reduir la capacitat d'entitats financeres per donar crèdits, i el Banc d'Espanya sotmet a la vigilància total de cadascuna de les entitats financeres. Abans les entitats explicaven que tenien el 2 per cent de morositat i ara en tenen un mínim del 5 per cent, per culpa de les hipoteques.»
–I d'actius sobredimensionats.
–«Ara els bancs no volen quedar-se els actius i inventen altres fórmules perquè la gent pagui el que pugui per quedar-se a viure al pis del qual no poden pagar la hipoteca. Si no, la morositat podria arribar al 10 per cent, que podria ser un risc imminent de fallida. Actualment tot penja d'un fil.»
–A tot el món?
–«No. Les economies emergents i els Estats Units se'n surten. Europa s'ha envellit.»
–Què hem de fer, doncs?
–«Hi ha d'haver una espècie de revolució per posar unes bases diferents. Una Europa nova. Estem endeutats: ho devem absolutament tot. Aquí no estem pas més endeutats, però hem viscut per sobre de les nostres possibilitats: tothom vol fer vacances, viatjar i tenir un cotxe nou. I això vol dir ‘tirar' de targeta. I una majoria de gent del país, el dia 1 ja no li queda la tarja Visa i queden penjats, sense un duro. I han de tornar a ‘tirar' de la tarja Visa. Això passa a tothom, i abans als executius, sobretot. Què hem de fer?, em preguntes: moderar-nos, primer, i després estrènyer-nos el cinturó i fer país.»
–I això vol dir...
–«Gastar el de casa i tenir consciència nacional: saber d'on ets i saber què vols que sigui el teu país.»
–Advoqueu per la independència del país?
–«Sóc independentista, però per arribar a la independència de la nostra nació hi ha d'haver unes condicions que avui no hi són. Una és una lectura de país que ens ha d'arribar des dels partits. Per fer arribar a la consciència de cada ciutadà la necessitat d'aquesta possibilitat.»
–Uf! Hi ha partits que potser sí, però d'altres segurament, no.
–«Tot això no hi és perquè no hi ha credibilitat política i no hi ha formació de polítics. I perquè no hi ha emprenedors que al final de la seva carrera professional no s'han ficat a la política. Sinó que hi ha arribat gent jove que de seguida ha fet política. Una part han estat gent honrada i uns altres han esdevingut corruptes.»
–Que són els que han fet mal a la política...
–«Evidentment. Però no tenim estadistes. No els tenim ni al nostre país ni els tenen a Espanya. Som negatius, però és la veritat.»
–També s'hi podia haver posat en Jordi Vidal, en política, quan va deixar la direcció de Progrup.
–«La idea d'en Jordi Vidal era ser emprenedor. I la meva idea d'emprenedor és la de revertir en la ciutat o al país la possible generació de beneficis empresarials, a partir del moment que la meva vida personal estigui més o menys arreglada: donar una educació als meus fills, tenir un habitatge propi pagant hipoteca i poder fer quinze dies de vacances, cosa que, en realitat, no he fet mai.»
– Mai?
–«Vaig muntar delegacions a la costa i els caps de setmana me n'anava a treballar; feia reunions de propietaris.»
–El resultat dels excedents de Progrup revertits a la societat és Espais?
–«Abans hauria de dir que Progrup és el que és, perquè tothom que hi ha treballat ha fet pinya i, gràcies a aquesta pinya, Progrup és un referent en el mercat dels serveis immobiliaris. Per tant, ha de garantir el suficient per a mi i el suficient per als treballadors. Llavors, l'excedent pot anar a fer país: Espais i la Fundació Progrup.»
–La primera és Espais.
–«Sóc un enamorat de l'art. I un dia va néixer Espais amb la complicitat d'en Quim Nadal; mira, en Quim Nadal ha estat la gran pèrdua per a Girona. Em va reptar a fer una galeria i jo li vaig dir que faria un centre d'art contemporani. Volia que fos l'embrió del futur centre d'art contemporani de la ciutat.»
–Que no ha estat.
–«Fruit dels canvis polítics que hi ha hagut.»
–Per què hi sigui, què haurà de passar?
–«Ha de canviar tot. Ja no tenen credibilitat... Hem intentat cedir Espais a l'Ajuntament i ens han dit que no.»
–Per què?
–«Perquè ells ja tenen el Bòlit.»
–Sempre que sento Bòlit penso en el Niu de la Rambla, que tan bé es devia veure del vostre despatx estant.
–«Estava fora de context... Veia allò i pensava malament; era vergonyós. Hi ha polítiques culturals que porten a fer el Bòlit, cinquanta mil dues-centes seixanta-set reunions i molt de paper, però no es tira endavant res seriós.»
–Crec que entre Sant Nicolau i la Rambla ja fan un centre d'art.
–«Hi ha una possible solució: en funció de com es concreti la fusió de Caixa Girona amb ‘la Caixa'. Que l'actual edifici central de Caixa Girona esdevingui la seu del Centre d'Art Contemporani.»
–No és mala idea.
–«O collons! Això vol dir negociacions d'alt nivell per part de ‘la Caixa' i d'algú d'aquesta ciutat que tingui nivell per fer-ho. No cal que hi mantinguin l'oficina de sota, perquè a davant mateix ja n'hi tenen una de ‘la Caixa'.»
–El problema és omplir-lo...
–«Seria fàcil omplir-lo amb el fons d'art de Caixa Girona. I l'altra part amb el fons d'Espais.»
–El cediríeu?
–«No crec que hi hagués cap inconvenient que amb una operació així els fons d'espais fos cedit, sempre que hi hagués el corresponent reconeixement de la cessió.»
–Que no són diners...
–«Exactament. En el seu moment, el fons d'art ja va ser ofert a l'Ajuntament de Girona. Tot el fons.»
–I l'Ajuntament va dir que no?
–«Va dir que ‘sí' al centre de documentació i al Premi Espais a la Crítica d'Art.»
–Podem saber amb qui vau parlar de l'Ajuntament?
–«Vam tenir converses amb Lluïsa Faxedas. No crec que fos una decisió personal de Faxedas... Saps què passa? La forma d'actuar de les administracions és decebedora. No ens en podem refiar; l'administració hauria de demanar coses a qui tota la vida l'ha dedicat a la ciutat. I jo encantadíssim i amb molt de gust. Si l'administració anés a veure els emprenedors n'obtindria molt més.»
–Aquesta deu ser la tàctica que han seguit els de la Casa Reial espanyola per a la Fundació Príncep de Girona?
–«Aquests van anar a tocar tota la gent de fora de Girona. Això és un muntatge de prohoms de Catalunya i de la resta d'Espanya, i de tres, quatre o cinc de Girona i la província. I muntada sotto voce entre la Fundació Dalí, que ja es coneixen, Caixa Girona, ‘la Caixa', que també es coneixen, i la Cambra de Comerç de Girona. I és sorprenent que, en un tema de caràcter institucional, no hi intervinguin ni la Diputació ni l'Ajuntament de Girona.»
–Deu ser perquè el president de la Diputació és d'ERC.
–«I a l'Ajuntament són socialistes.»
–I també hi ha Esquerra i Iniciativa.
–«Però domina el PSC, no fotem!»
–Què en sabíeu, els membres de la Cambra?
–«Vaig tenir un disgust gros quan el president de la Cambra va notificar que es constituïa la Fundació. I així ho vaig dir al ple de la Cambra de Comerç.»
–Vau ser pocs...
–«Pocs, pocs, sí: tres o quatre. És que la Cambra de Comerç... Saps? L'objectiu de la fundació no el veig malament, però sí que penso que hauria de tenir una rellevància de la gent de la ciutat i no tenir la que ha tingut només per a quatre senyors, dos de Girona i dos més d'Olot.»
–Com a membre del ple, què en penseu de la Cambra?
–«He renovat per a Pimec, perquè van insistir-hi i és una manera de mantenir-me en actiu i de tenir un fòrum per dir-hi la meva; això és relatiu perquè som quaranta-sis i amb un comitè executiu del qual no formo part, ni m'ho han proposat. La Cambra és necessària i fa coses desconegudes per a la gent i per a l'empresariat. El problema és fer arribar a l'empresariat el que es fa a la Cambra. Hi ha bona gent i bons tècnics i no poden arribar a tot arreu. La Cambra té la sort que opera amb quotes obligatòries; tenen una recaptació segura, malgrat que els beneficis empresarials han baixat. Der tota manera, penso que la Cambra de Comerç s'hauria de rejovenir.»
–I de l'absorció de Caixa Girona per ‘la Caixa', què n'opineu?
–«És la millor solució amb vista a garantir els dipòsits i els comptes existents a Girona. A Girona ‘la Caixa' té credibilitat total i crec que no perdrà clients. El problema són les sucursals que s'han de tancar, perquè estan doblades.»
– Millor la Caixa que Unnim?
–«Molt millor, però, com a emprenedor, em sap greu que desaparegui així. No sóc Vergés ni Vilert i no sóc dels que he posat pals a les rodes, però crec que no s'ha estat a l'altura. Era necessària una bona gestió. »
– I que els gironins que la volien salvar s'hi haguessin abocat més.
–«Els empresaris gironins que han estat al consell no han fet res, no se'ls ha sentit. Això sí, se'ls ha vist a la tribuna de Cap Roig. Tots. Gratis. Hi ha unes ganes terribles de figurar i això, a mi, em fot; quan veig un paio que entra gratis amb l'americana blanca a la llotja de presidència... Ho rebutjo. Vaig a Cap Roig i pago. Si acceptes el càrrec, endavant, si no, plega. No pots estar sense fer res en una institució com aquesta. No pots fer de paràsit del president i del director general. Tens uns responsabilitat.»
– Ser el fill de Francina Boris, pesa?
–«La mare té 95 anys, va en cadira de rodes, però està molt lúcida. La col·lecció de discs de sardanes de la mare no la té ningú. Té la Creu de Sant Jordi i homenatges constants i s'hi ha sentit bé. I al seu fill li feia cosa. 'Un altre homenatge, mare?' La Creu de Sant Jordi va ser un acte emotiu i maco amb el conseller i el President. Avui hi ha una personatge molt important en el món de la sardana: en Narcís Lagares. Fa edicions, concerts i ho patrocina tot. És un mecenes.»
– De fet, coincidiu a l'auditori. Tots dos en sou patrons.
–«Sóc del comitè executiu de la Fundació Auditori Palau de Congressos.»
– Sou mecenes.
–«No. Sóc patró de la fundació en funció d'una aportació dinerària.»
– Us agrada com funciona?
–«Hi ha bona gent. A mi m'interessa el simfònic o el jazz, però admeto que les programacions són fetes per tècnics que hi entenen i són bones, però no hauríem de parlar només de l'auditori. El Palau de Congressos hauria de generar recursos per completar les aportacions públiques i privades. Les taquilles són un percentatge molt petit del total.»
– No hi ha molta competència?
–«Sembla que tots els palaus i auditoris de Catalunya i Espanya són deficitaris i tenen les aportacions dels patrons i de les institucions, però no accepto que sigui així. Trobo una bestiesa que l'Ajuntament hi hagi de posar tants recursos. Certament, es recuperen, perquè reverteixen en la ciutat, però són molts diners. Són uns diners que també es podrien dedicar a altres activitats culturals de nivell a la ciutat, si es fes un esforç en la gestió del Palau de Congressos.»
–Què passa a Espais?
–«Va tenir una època dolenta, a causa del mecenatge de Progrup, en què no podia continuar perquè no generava beneficis i havia de viure de les reserves.»
–La crisi us ha afectat molt?
–«Ha estat molt dolenta. Una alternativa va ser la proposta de gestió de Ricard Planas, però va presentar la dimissió.»
–També per causa de la crisi?
–«Tot això va lligat. Ara estudiem diferents alternatives per tornar a engegar el centre d'art contemporani.»
–Està tancat?
–«No, perquè les activitats del centre de documentació encara continuen. El que no hi ha és activitat d'exposicions. Ara estudiem diferents opcions, algunes d'institucionals i d'altres de temes privats. Ara, però, no volem córrer.»
–I ara hi ha o no hi ha brots verds?
–«No hem començat a anar millor, perquè encara hi ha una allau de producte immobiliari ocult que encara s'ha de posar en circulació. I les economies del país no estan per floritures ni per tornar-se a embrancar en res.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.