Cada cop són més les persones, moltes de les quals autòctones, que es queden sense cap font d'ingressos fixa i han de recórrer a la xarxa d'ajuts que ofereixen entitats solidàries per poder arribar a final de mes. La situació a Badalona no és diferent de la que es viu en altres municipis del país. Els punts de repartiment d'aliments reben més peticions que mai i les parròquies dels barris, que han ofert aquest servei durant anys, es veuen a hores d'ara desbordades i han de demanar ajut a administracions i empreses per poder fer front a les demandes. Qualsevol cop de mà és ben rebut, ja sigui la cessió d'un local per poder emmagatzemar i repartir els aliments, suport logístic per anar-los a recollir o bé donacions en forma de menjar d'empreses del sector o cadenes de supermercats.

L'Ajuntament de Badalona s'ha posat a treballar per crear un mecanisme centralitzat que unifiqui els criteris del repartiment solidari d'aliments a la ciutat. D'aquesta manera es vol aconseguir que els aliments arribin a les persones que veritablement els necessiten i que no es produeixin duplicitats. També intenten que els lots de menjar que reparteixen les diferents entitats siguin semblants. Són les assistentes socials de l'Ajuntament i també les de Càritas les que fan l'avaluació cas per cas i decideixen qui ha de ser beneficiari del servei en un procés que es revisa cada tres mesos.

Martí Moliné, responsable de Serveis Socials de l'Ajuntament de Badalona, explica que l'aposta municipal és pel treball en processos d'inserció laboral i que el repartiment d'aliments hauria de ser només un complement de tot un treball encaminat a sortir de la mala situació, però reconeix que ara més que mai “és el moment de donar peixos per evitar que s'ensorrin estructures familiars en situació de risc”. Les persones que viuen el dia a dia dels necessitats a peu de carrer es troben amb situacions cada cop més desesperades. Montserrat Illa, responsable de Càritas a la parròquia de Sant Francesc d'Assís, al barri de Bufalà, explica que darrerament han detectat més casos de persones grans amb pensions mínimes que han de donar suport a fills que han perdut la feina i el pis i que tornen amb la seva parella i els fills a casa els pares. “El patiment d'aquestes àvies és molt gran perquè veuen que amb el que cobren no poden ajudar tota la família”, assegura Illa. L'Ajuntament, a través dels serveis socials, té comptabilitzades més de 2.500 persones que cada mes recorren al repartiment solidari d'aliments de parròquies i entitats solidàries, però n'hi ha d'altres que busquen altres canals per arribar als mateixos recursos i algunes entitats que, de moment, s'escapen del recompte del consistori. Entre els mesos d'abril i juny, el Banc d'Aliments de Barcelona ha lliurat a diferents entitats de la ciutat un total de vuitanta tones de menjar per repartir. A aquesta quantitat s'hi afegeix el que aporten altres distribuïdors, com ara Mercabarna, que ofereix productes frescos –fruites i verdures majoritàriament– que s'han de consumir en un termini de temps curt. També hi ha cadenes de supermercats i grans superfícies que fan aportacions i cada parròquia o entitat té la seva pròpia font d'aportacions a més petita escala. Hi ha també entitats com ara ADRA, vinculada a l'Església Adventista, que s'ha especialitzat en la donació de llet per a nadons, aliments infantils i bolquers.

Perquè tot el sistema funcioni és bàsica la col·laboració de persones voluntàries que s'ocupen de la recollida i distribució dels aliments. En aquest sentit, destaca la tasca de l'entitat Voluntaris Badalona, que s'ocupa dels casos de les entitats que atenen més persones del transport de les mercaderies des del Banc dels Aliments a les entitats i que també col·labora en la distribució dels lots de menjar. En el cas de Càritas, la tasca va implicar al llarg de l'any passat un total de 168 voluntaris.