Una sentència de l'any 1978 ja advertia que els canals de la marina residencial d'Empuriabrava, a Castelló d'Empúries, passarien a ser de domini públic. Aquesta sentència es basava encara en una llei de Costes franquista que va estar en vigor fins al 1988, quan es va aprovar la normativa que encara està en vigor actualment i en què s'ha basat el procés d'atermenament que va començar fa dos anys.
Concretament, segons ha pogut saber El Punt, el 10 d'octubre del 1978, el Tribunal Suprem va emetre una sentència en què deia als promotors de la marina que havien portat el cas a judici: “Queda automàticament estès el domini públic sobre el mar territorial als canals i badies interiors de la urbanització fins on siguin usables per a la pesca i la navegació i amb independència que amb anterioritat hagués estat de domini privat”.
Llavors quedava clar, doncs, que l'Estat espanyol ja considerava que els canals eren públics, però el cert és que després d'aquella primera advertència, van passar gairebé trenta anys sense ningú en tornés a parlar i, per tant, tampoc ningú va notificar als propietaris de les cases i els amarradors d'Empuriabrava –tampoc a Santa Margarida, a Roses– que una part de les seves propietats estaven afectades.
Precisament, aquesta ha estat una de les queixes principals dels veïns afectats, que són uns 5.000, la majoria estrangers. L'oposició dels propietaris es va fer evident el 30 de setembre del 2008, quan Costes va anar a Empuriabrava.
Què diu la llei?
La llei estatal en què s'empara l'Estat per fer l'atermenament diu que els terrenys que són envaïts pel mar “per qualsevol causa” passen a ser de titularitat pública, i això, segons el servei de Costes del Ministeri de Medi Ambient espanyol, inclou la marina d'Empuriabrava. No ho veuen així ni els propietaris ni l'Ajuntament ni la Generalitat, que consideren que tant Empuriabrava com Santa Margarida haurien de ser regulats amb el reglament de marines interiors que la Generalitat va aprovar el 2005.
Marina o costa?
El debat sobre si Empuriabrava és una marina o és part de la costa és el que ha enfrontat territori i Estat. I la discussió és important perquè entre les dues normatives, l'estatal i la catalana, hi ha una gran diferència. En la llei de marines interiors es mantenen les construccions consolidades, amb la qual cosa els metres de servitud de pas que han de deixar els propietaris no afectarien les cases que ja estan construïdes més a prop del canal.
Comentaris
La solució és relativament fàcil: Cal instal·lar unes comportes per tal que no siguin "terrenys que són envaïts pel mar", sinó canalitzacions del tram final del riu. Llavors ja no tenen res a veure amb la llei de costes.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.