A mil metres d'altitud, l'estiu és una experiència força allunyada de pells enganxifoses i nits en blanc. Al cor de les muntanyes de Prades, l'aigua de la piscina del càmping està climatitzada, perquè els clients la trobaven fins i tot massa fresca. Una brisa suau apaivaga la duresa del sol. Al vespre, imprescindible una jaqueta de cotó, i a la nit, una manta fina. “Sóc d'Arbeca, on no es pot estar ni de dia ni de nit. Aquí és la glòria. M'ho prenc com unes vacances pagades”.

Mireia Sans i la seva família sempre han estat afeccionats als càmpings, fins que fa dues dècades van decidir obrir-ne un de propi. Ella hi ha treballat tots els estius des dels setze anys. En fa dos que té dedicació completa a una feina que combina recepció, coordinació d'estades i tasques directives. “El contacte amb la gent m'ha aportat moltíssim. Cada any guanyo un grau d'experiència més, perquè el meu objectiu és que els clients puguin gaudir de les vacances el cent per cent. I el públic cada cop és més exigent”. La darrera novetat és demanar connexió per a la Play Station als bungalous. “La posarem”, assegura.

L'ambient és molt familiar, tot i que al càmping també hi paren escaladors de mig món, futbolistes del planter del Barça i, fins i tot, clients sols que, de vegades, marxen amb parella. El caliu és intens. “Alguna vegada han vingut dues famílies i n'han marxat tres...”. Treballar a l'estiu només té un secret: “Prendre's la feina seriosament, però amb sentit de l'humor. Faig servir molt la ironia per trencar el gel del primer moment”. Un “clàssic” al qual cal aplicar-hi el bon humor és contestar “si som a prop de la platja, després de fer-te 200 preguntes telefòniques sobre les instal·lacions”. Sans ja té preparada la resposta: són 45 minuts en cotxe i sis hores a peu. Somriure no costa gaire, perquè “quan s'està de vacances, tothom està predisposat a passar-s'ho bé”.