És només una enquesta, d'acord, però dibuixa unes perspectives electorals d'allò més negres per al PSC a la capital del país. El darrer baròmetre que cada sis mesos elabora l'Ajuntament de Barcelona assenyala, per primera vegada, una victòria de CiU en les pròximes municipals, que es fonamenta en un esfondrament de la intenció de vot socialista. Una tendència que s'acompanya, a més, d'una caiguda en la valoració de Jordi Hereu com a líder i un increment brutal del percentatge de ciutadans que valoren com a dolenta o molt dolenta la gestió de l'actual govern bipartit. Un toc d'atenció en tota regla del qual l'executiu assegura que pren nota.

La primera xifra de la prospecció que destaca és la intenció de vot amb vista als comicis locals del maig del 2011. CiU suma un 18,1%, gairebé un punt més que el que va obtenir en el darrer baròmetre. La dada més notable, però, és la davallada que experimentaria el PSC, que passa del 17,1% (desembre del 2009) al 10,7% d'ara. O sigui, una caiguda de quasi 7 punts. La resta de partits del consistori –PP, ICV-EUiA i ERC– queden si fa o no fa com fa sis mesos. On va, doncs, el vot de tota aquesta borsa d'antics votants socialistes? Doncs, segons el sondeig, a l'apartat d'indecisos, percentatge que augmenta del 18,4% al 27,7%. El fet que no hi hagi un transvasament directe de vots a un altre partit, i molt especialment a CiU, és la taula de salvació a la qual s'agafen els socialistes per considerar que la situació encara es pot remuntar.

Un segon indicador demolidor és la valoració dels líders dels grups municipals. Aquí Hereu rep directament, i de valent. Del 5 que obtenia en la darrera enquesta, passa a 4,1. O sigui, suspèn. El seu rival, el convergent Xavier Trias, és de fet l'únic que aprova, amb un 5,2 justet. Lligat amb aquest aspecte, hi ha l'estimació que es fa de la gestió del consistori. I aquí torna a haver-hi sotragada. El desembre del 2009 els que la puntuaven com a bona o molt bona eren el 44,6%. Ara només són el 32,3%. En inversa proporció els que la consideren dolenta o molt dolenta sumen el 45,4%, i fa mig any eren el 31,3%. Finalment hi ha un altre valor que, encara que es pugui considerar anecdòtic, no deixa de ser significatiu. La gestió del consistori ha passat a ser percebuda com el quart problema més greu que té ara mateix Barcelona, per sobre de la neteja o les molèsties per les obres. Sis mesos enrere, la política municipal ocupava l'onzè lloc en les cabòries dels ciutadans.

La portaveu del govern, Assumpta Escarp, es va haver de retre ahir a l'evidència davant d'aquests resultats, que va qualificar “com un avís”. Tot i admetre que “hi ha un desgast evident” en l'acció de govern, Escarp va contextualitzar aquest vot de càstig en el moment en què es va fer el baròmetre –del 10 al 19 de juny–, que va coincidir amb l'anunci de les mesures de retallada de l'executiu central o amb plena ressaca per la consulta de la Diagonal. Per fonamentar aquest argument, va explicar que el sondeig també expressa una crítica molt explícita al govern espanyol i al de la Generalitat. “Hi ha un rebuig a la marca socialista”, va reblar Escarp.

Un dels altres factors que fan que el PSC encara tingui esperances de capgirar aquesta tendència és la bona nota que extreu la política econòmica que du a terme el consistori. Les mesures de contenció aprovades, com ara reduir regidories o la inversió en obres, reben un aval majoritari. Ara bé, la que desperta un aplaudiment més unànime és la de reduir la flota de cotxes oficials o despeses de protocol, una decisió que té més de gest que d'estalvi significatiu per a les arques municipals. Per contra, les receptes dictades per José Luis Rodríguez Zapatero, com ara abaixar el sou als funcionaris, són rebutjades de manera aclaparadora.

I en aquest context de crisi, en què creix notablement el nombre de barcelonins que consideren que la seva situació econòmica ha anat a pitjor, també hi ha un canvi en les preocupacions que manifesten. Ara la primera és l'atur, davant de la inseguretat, un escenari que no es donava des del 1993. En relació amb la perspectiva d'haver de retallar despeses, la majoria d'enquestats (31,9%) començaran per l'oferta de lleure i continuaran per la roba i el calçat (15,6%). La planificació de les vacances no queda gaire afectada per la conjuntura de vaques magres, tret que baixa molt tímidament el nombre de persones que faran vacances a l'estranger.