Quan arriba l'estiu, el mar s'omple d'embarcacions. La majoria són a motor. “La motora es converteix en una extensió del cotxe”, sentencia Le Duc, conscient que la gent actua al mar com si anés per una autopista. El fet de tenir una embarcació més potent fa creure a més de cent que tenen preferència. “Hi ha molt d'irresponsable i de maleducat”, concreta aquest monitor de vela que no para d'ensenyar, des de la seva psicologia argentina, la necessitat d'educar-se davant la vialitat marina, que recorda que és molt més complexa que la terrestre. En aquest sentit, ressalta que la gent que abans de tenir un iot ha fet vela ja navega diferent. I aquesta educació naviliera és la que Le Duc intenta inculcar diàriament als seus alumnes. Una educació que té l'objectiu d'aprendre a navegar. Però per aconseguir aquesta fita, cal que el monitor sigui capaç de transmetre coneixements diversos, com poden ser paciència, respecte, seguretat, treball en equip, criteri, improvisació, meteorologia. Diuen que per sortir a navegar només cal mar i vent. Però aquests dos elements estan en constant canvi: sense vent, molt vent, mar de fons, que fa que cada sortida sigui una experiència nova. I no oblidem l'entorn: companys de regates, altres embarcacions o la geografia. Per això, Le Duc creu que cal una formació, teoria, però “molta pràctica”, ja que la planificació “és només el 25%; tot canvia”. A més, Le Duc, que va tenir l'assessorament del seu pare, creu que la vela és una bona formació per als joves. “És una activitat molt exigent, tant física com mental, que et fa madurar moltíssim”, conclou el creador del club de vela de Port d'Aro, que reconeix, a més, que cada nen és un món, i, per tant, cal actuar amb cadascun d'ells amb “molt de tacte”, ja que no es pot comparar la vela amb cap altre esport.