Els venedors de top manta, que fins dimarts estaran tolerats a Calafell, no són els únics senegalesos dedicats a la venda al passeig marítim de Mas Mel. Just a l'extrem contrari al punt del passeig que tanta atenció mediàtica ha concentrat aquest dia, dos homes procedents del mateix país regenten una de les parades d'artesans que, per a molts vianants, aquests dies no són més que la parada prèvia abans d'arribar al mercat de top manta. Tots dos (que van preferir no revelar el seu nom) estan en situació legal a Espanya i fa anys que paguen la taxa corresponent per vendre les bosses i altres complements que exhibeixen a la seva paradeta. “El millor seria que ells també paguessin”, comentaven. Tot i això, ressaltaven que “ells no tenen la culpa de res, ja que tothom té dret a guanyar-se la vida” i que fins i tot no els ha importunat de manera excessiva la seva presència.

No és, però, la sensació més estesa en aquesta petita fira artesana, en què els paradistes han reclamat a l'Ajuntament de Calafell que, després dels perjudicis que asseguren que els ha causat la venda il·legal tolerada, se'ls rebaixi la taxa que han de pagar per poder vendre al passeig, i que enguany s'ha incrementat fins als 2.900 euros. “Per més que ara s'acabi, ja hem perdut la temporada. Tan sols he fet una caixa normal els tres dies que ells no van venir”, lamenta Roxana Olga Asprela, una de les venedores. “És un ultratge, moral i econòmic. I a sobre fa dos anys l'alcalde ens acusava a nosaltres de donar mala imatge”, denunciava una altra paradista, Carme Lesheres.

Tot i la seva indignació, els artesans han hagut d'indicar a més d'un vianant on estava el famós top manta de Calafell, en què la trentena de venedors exhibeixen, en moltes ocasions de manera repetida, el catàleg habitual: bosses, camises, ulleres, cinturons, CD i DVD. L'Òscar i l'Anna, estiuejants procedents de Lleida, carregaven aquesta setmana una camisa comprada en una de les mantes instal·lades al passeig. “Hi comprem perquè és molt més barat; el que aquí ens ha costat 20 euros en val 135 a les botigues, i la qualitat és igual”, asseguren. Diuen que comprenen que els botiguers es queixin, “però ells també tenen molt marge de benefici”. “És clar que ens imaginem que al darrere hi ha unes màfies, però és un tema d'una certa doble moral. Si les administracions no hi fan res, que no carreguin les culpes als clients”, sentenciaven.