La crisi econòmica que vivim ha evidenciat un fet que mai s'hauria d'haver oblidat: la formació, en tots els seus nivells, és imprescindible per al desenvolupament professional i personal. En plena expansió, amb la bombolla immobiliària en constant creixement, el mercat de treball competia amb l'educació. Durant anys, molts joves han deixat a mitges els estudis perquè veien que es podien guanyar bé la vida treballant en professions poc qualificades que necessitaven molta mà d'obra, com la construcció i el turisme. Avui, sense feina i també sense formació, aquests joves estan rebent amb especial duresa les conseqüències de la crisi.

“Han estat els primers a ser expulsats del mercat laboral i ara n'estan exclosos”, explica Chakir el-Homrani, portaveu nacional de l'Avalot-Joves de la UGT de Catalunya. El perill és que acabin marginats socialment, com alerta Francesc Imbernón, catedràtic de Pedagogia de la UB. Segons denuncia la UGT, un de cada quatre catalans de 16 a 24 anys ni estudia ni treballa, i un terç d'aquests ni tan sols busca feina. Seria un bon moment perquè molts dels que van deixar les aules es reenganxessin al sistema educatiu, però aquest no els ho posa fàcil.

“Hem notat una demanda molt forta d'estudis d'FP, però no hi ha prou places”, denuncia Àngel C. Moreu, professor del departament de teoria i història de l'educació de la UB. “Però a més de la quantitat –continua– cal fer un esforç per millorar la qualitat dels estudis i vincular-los al món empresarial”. Imbernón hi està d'acord i afegeix: “S'hauria de recuperar la figura de l'aprenent i, sobretot, posar fi a la política de cursos ineficaços que determinades institucions només fan per mantenir les subvencions que els permeten viure”.

La falta de cultura d'FP és un altre dels problemes educatius que tenim, perquè “estava estigmatitzat pel tòpic de ‘tu vals, a la universitat, tu no, a l'FP”, recorda el-Homrani, i per la antiga concepció que per fer segons quines feines no cal estudis.

Menció a part mereix el fracàs escolar, que és molt més alt a l'Estat espanyol que al conjunt d'Europa. “No tenim eines per evitar l'abandonament. Fan falta dispositius als centres educatius per acompanyar els joves a triar el seu itinerari formatiu”, indica el portaveu nacional de l'Avalot.

Els experts en educació també creuen que la figura de l'orientador és bàsica, però demanen que es modifiqui el seu perfil, ja que el temari de les oposicions està més basat en dret i relacions laborals que no pas en els camps de la psicologia o de la pedagogia.

L'adaptació del sistema educatiu a les noves realitats, però, s'ha d'acompanyar d'un canvi molt més ampli. Com recorda el professor Moreu, “continua havent-hi feines que la gent no vol fer. Cal recuperar la cultura de l'esforç, però això no es fa per reial decret, cal incentivar, conscienciar, fer pedagogia i, sobretot, que les famílies s'impliquin de veritat en l'educació dels seus fills”.