Arribaven com a clars favorits, i van deixar clar el perquè. Els Castellers de Vilafranca van brillar ahir a casa en una actuació en la qual ni tan sols les dues caigudes podien fer ombra a una magnífica actuació. Com ja ha esdevingut habitual els darrers anys, els verds van començar atacant el quatre de nou amb l'agulla. Marca de la casa, el quatre va pujar a la perfecció i, malgrat que l'enxaneta del pilar es va haver d'esperar alguns segons, res no va poder canviar el guió.

A segona ronda, uns assajos esperançadors els feien decantar pel cinc de nou. Aquesta vegada, no tot van ser flors i violes. Amb sisens col·locats, la rengla brandava massa, i van optar sàviament per desmuntar-lo. En la repetició, van demostrar que podien fer-lo, i el bellugueig típic de la construcció es va aturar amb l'entrada de dosos. Amb un bon treball per part de la rengla, el van descarregar sense perdre les mides.

Tot i que ja tenien dos monstres al sarró, encara quedava feina per fer, i es van atrevir amb un intent de tres de deu més que discret: es va ensorrar entre les manilles i els quarts quan els setens encara no s'havien col·locat. En la repetició, la torre de nou, que ja havien completat la setmana passada. Ahir, però, la lentitud de la canalla va fer perdre uns segons valuosíssims que van acabar costant la descarregada. Tot i aquesta segona llenya, els verds van voler tancar la diada amb un gran pilar, i van descarregar, preciós, el segon pilar de vuit amb folre i manilles de la temporada.