Els darrers temps de la guerra, i molt especialment el mes de gener de 1939, es produí una veritable allau de vehicles de tota mena travessant la ciutat de Girona en direcció a França. Aquest moviment tingué lloc especialment els dies finals del mes de gener fins a l'extrem que s'anaren esgotant les existències de combustible a tota la ciutat. Gran quantitat de cotxes eren abandonats davant la impossibilitat de reposar el combustible esgotat.

Veure aquella processó inacabable era un espectacle impressionant. Amb algun company d'estudis, aprofitant la suspensió de les classes a l'institut, ens dedicàrem a recomptar els vehicles que passaven, es paressin o no, agrupant-los per marques. No puc recordar en aquest moment les xifres exactes que aconseguírem però sens dubte el nombre fou considerable. Una prova del volum dels que arribaren a passar, la tenim en la gran quantitat de vehicles que es van abandonar amb l'únic problema de tenir el dipòsit buit.

Amb el pas dels dies, tot aquell embalum de vehicles es va anar traient dels carrers i carreteres i es va dipositar a la Devesa, concretament al Camp de Mart (com se'n deia) i a la zona arbrada restant, excepte la part enjardinada que, envoltada per un rec, quedava aïllada.

Tota aquella desferra va quedar sota la vigilància d'un escamot militar. La vigilància era més aviat laxa. Així, a mida que passaven els dies, els cotxes s'anaven aprimant mentre el meu amic i jo, col·leccionistes empedreïts, anàvem engreixant la nostra col·lecció, formada per les xapes identificatives de les marques de cada vehicle (Ford, Studebaker, Chrysler, Auto Union, etc.). Altres recollien coses més lucratives que les xapes i els vigilants podien complir la seva missió amb més comoditats. Per cert, recordo unes bicicletes llampants que eren la nostra enveja.

A mesura que passaven els mesos aquella extensa col·lecció de vehicles s'anà convertint en un dipòsit de ferralla. La seva fi definitiva fou protagonitzada pel riu Ter. La tardor de l'any 1940 tingué lloc una gran riuada, la més gran que recordo, i que s'emportà avall la major part d'aquelles restes, que van ser substituïdes, en part, per telers i altres materials tèxtils procedents de Manlleu, Ter amunt.