Ahir va començar el retorn amb majúscules. Primer de setembre, data per excel·lència de la tornada a la feina i a d'altres obligacions. La disbauxa estiuenca i la relaxació d'horaris ha donat pas a l'agenda i a la rutina, tan impopular com necessària per al bon funcionament de cos i ment. Experts de diferents àmbits afirmen que, més enllà dels tòpics, la rutina també té una cara amable. Ens proporciona equilibri –físic i mental– i seguretat. A més, ens fa ser més eficients en tot allò que ens proposem fer.

El cos humà disposa d'un sistema –l'anomenat sistema circadià– que li permet adaptar-se i avançar-se a fenòmens que se succeeixen de manera regular. Un rellotge central, situat al nucli supraquiasmàtic (una part de l'hipotàlem cerebral) s'encarrega d'organitzar els ritmes biològics de l'organisme i de controlar que cada cosa es faci quan toca. Perquè el cos funcioni correctament, “cal que aquest rellotge vagi a l'hora”, afirma el catedràtic de fisiologia de la Universitat de Barcelona Antoni Díez, expert en desenvolupament i alteracions dels ritmes biològics.

Durant les vacances, les alteracions constants dels horaris, sobretot del descans i l'alimentació, poden confondre aquest rellotge central, que necessita referències naturals, com la llum, però també socials (precisament, les rutines) com a fonts d'informació.

“Contràriament als que lloen la novetat constant, el fet és que l'organisme funciona més bé com més ordenats siguin els dies i més iguals a l'anterior”, assegura Díez. Els beneficis de les rutines, sobretot en població infantil, estan avalats per molts estudis científics que demostren que els ritmes regulars ajuden al desenvolupament òptim dels petits.

Si les rutines són beneficioses des del punt de vista físic, no ho són menys pel que fa al benestar psicològic. Les persones que segueixen rutines diàries “són més eficients en el seu funcionament”, afirma Marc Clemente, psicòleg clínic de l'Institut Superior d'Estudis Psicològics (ISEP). Aquesta eficiència (millors resultats amb menys desgast, tant físic com mental) no es refereix estrictament a qüestions laborals, sinó a qualsevol objectiu que es pretengui assolir.

La rutina no deixa de ser “una conducta repetitiva que requereix compromís i constància”, afirma Clemente. A priori, pot semblar poc atractiu, però del que es tracta és d'adquirir hàbits a llarg termini. “Com en l'alimentació, aquí tampoc valen les dietes psicològiques, sinó els estils de vida saludables”, diu Clemente. No obstant això, la rutina ha de ser “flexible”, amb espais per a les relacions i l'oci, i també per gestionar imprevistos.

Clemente assegura que la rutina (saber què passarà i com) ens dóna confiança i seguretat. A més, permet enfocar l'atenció en objectius concrets.