Paciència han de continuar tenint les persones i les famílies que esperen millorar la seva qualitat de vida gràcies a la llei de dependència. Quan ja fa més de dos anys que es va aprovar la llei i més d’un que es van començar a donar els ajuts, a Catalunya hi ha gairebé 88.400 persones que tenen dret a una prestació o un servei, però les que els reben no arriben a les 40.000.

L’últim balanç l’ha fet públic el ministeri d’Educació, Política Social i Esports amb dades a 1 de febrer: a Catalunya s’han registrat 103.858 sol·licituds per acollir-se a la llei, s’han fet poc més de 96.000 valoracions i hi ha 88.334 persones que tenen dret a rebre una prestació o un servei. En l’apartat de la distribució dels tipus d’ajuts destaca que més de 24.800 persones reben l’ajuda econòmica per tenir un cuidador no professional i no arriben a les 7.000 les que la reben per pagar-se un servei, però n’hi ha més de 48.000 amb “prestació sense especificar”.

Les últimes dades que ha fet públiques la Generalitat són les referides a l’octubre passat i llavors hi havia 62.474 persones amb dret a cobrar una ajuda, mentre que les que la rebien eren 31.161. Va ser precisament llavors quan la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, i fins i tot el president José Montilla van endurir el seu discurs per reclamar més diners a l’Estat amb l’argument que els beneficiaris eren el doble que havia previst el govern espanyol i, per tant, el pressupost s’estava quedant curt.

Segons les dades del ministeri d’Educació i Política Social, la prestació econòmica per a un cuidador familiar continua sent la més demanada. Hi ha més de 24.800 persones que cobren per tenir cura d’un familiar i això vol dir que el 28% del total d’ajudes són per a persones dependents que continuen vivint a casa cuidades, en la majoria de casos, per una filla o jove. Més de 6.700 persones dependents cobren una ajuda per pagar-se un servei; unes 4.500 tenen una plaça de residència, i 2.900 tenen ajuda a domicili.

La llei es continua aplicant a un ritme molt lent. El president del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (Cocarmi), Francesc Pérez, és contundent i exigeix que les administracions compleixin: “Estem tips d’excuses: aquest 2009 la llei de dependència ha d’estar implantada al 100%”. Creu que s’haurà de veure com evoluciona el primer trimestre, però amb la vista posada a final d’any perquè “la llei sigui un fet instaurat i es pugui començar la de serveis socials”. Tot i ser conscient que l’amenaça de la crisi plana sobre els ajuts i que Catalunya ha topat amb la dificultat que el govern espanyol no reconeix les dades reals de persones dependents, Pérez aposta perquè ningú en quedi fora.

“El perill és que els problemes amb la gestió desvirtuïn la llei”, subratlla la secretària de Polítiques de Dona i Igualtat de la UGT, Raquel Gil, que també confia que aquest 2009 les prestacions es posin a to. Un dels aspectes a favor, indica, és que la majoria de persones amb dependència, al marge del seu grau, ja van presentar la sol·licitud per ser valorades. Això, que d’entrada va ser un problema, fa preveure que ara el ritme de nous expedients baixi.

El president de la Taula del Tercer Sector, Carles Barba, destaca que la posada en marxa de la llei és “un pas històric”, tot i que, com la resta de sectors implicats, lamenta la lentitud de l’aplicació. En el cas de les entitats que ofereixen serveis de cura de les persones, la preocupació és quedar fora del sistema perquè el sector privat ofereixi preus més barats.