Quan la setmana passada una sessió al Col·legi d’Arquitectes es va embolicar en el torn de precs i preguntes justament per les conseqüències que la reforma de la Diagonal tindria en l’arbrat, l’Ajuntament de Barcelona ja va veure que aquest no era un tema menor, ni en els cercles més vinculats a la pedra que al verd de la ciutat.

Vuit dies després d’aquella xerrada, el gerent municipal de Medi Ambient, Jordi Campillo, va fer públic ahir un inventari dels 1.244 exemplars de la Diagonal (752 plàtans, 168 palmeres i 137 alzines) que posa de manifest un perfil envellit del 55% d’arbres. Segons Campillo, la majoria dels exemplars de l’avinguda tenen unes perspectives de futur “no gaire altes” i s’hauran de renovar en un període màxim de 15 anys.

Les dades de l’Ajuntament encara són pitjors si es tenen en compte les afectacions o les alteracions que pateixen els arbres, com ara ferides, cops, inclinacions, podridures o desequilibris de la calçada que en poden afectar el creixement. Els tècnics han detectat 571 arbres amb alteracions i 119 amb afectacions.

Aquest panorama una mica desolador és el que fa servir l’Ajuntament per justificar les bondats de les opcions de bulevard o rambla que els ciutadans podran votar entre el 10 i el 16 de maig en la consulta sobre la reforma de la Diagonal. En l’opció A, la de bulevard, que no mou els arbres de lloc, es planteja un augment de 95 unitats, però amb l’aplicació d’un sistema revolucionari de paviment suspès que permetrà fer-los créixer en millors condicions. En l’opció B, que implica canviar els arbres de lloc, el salt és de 360 unitats més, i la garantia dels tècnics de Medi Ambient que el 50% dels arbres, els que tenen una alta vitalitat, “poden viure amb un nou trasplantament”, segons va apuntar ahir el gerent municipal.

Incògnites obertes
Ara bé, la gran pregunta que els arquitectes ja es van fer –si els nous arbres tindran la mateixa grandària que els actuals– també la va contestar ahir l’Ajuntament. I la resposta és, òbviament, no.

Segons Campillo, els nous arbres trigaran cinc anys a tenir una alta frondositat i una alçada similar a la mitjana actual. En to positiu, el gerent va apuntar que “en un curt espai de quatre, cinc o sis anys ja començaran a tenir una frondositat molt alta i una capçada de sis metres”, i que és possible plantar, amb l’ajut dels vivers, arbres més grans que els més prims de primera categoria (20-40 cm),“però no de tercera categoria” (més de 80 cm). Campillo també va assegurar que les fases de les obres, de set mesos en set mesos, es poden adaptar als períodes millors de plantació (novembre i abril).