Mentre l'alcalde de Barcelona insta "els poders autonòmics i estatals" a prendre mesures per evitar la prostitució en carrers i places; ni els governs mouen fitxa ni les formacions polítiques troben el camí del consens. Així, l'anomenat ofici més vell del món continua en els llimbs de l'alegalitat, només assotat per batudes policials en aplicació de la llei d'estrangeria, sancions en virtut d'ordenances municipals i operacions contra les màfies que trafiquen amb dones.

L'esborrany que l'anterior consellera d'Interior, Montserrat Tura (PSC), va impulsar per regular la prostitució dorm en un calaix. "S'ha de legislar al Congrés perquè apostem per una regulació econòmica de l'activitat i això és una competència estatal", defensa Dolors Camats, portaveu d'ICV al Parlament. Des d'aquesta formació, que ara encapçala Interior, no es veia bé que el debat envers la prostitució es liderés des d'aquest departament.

Actualment, un grup de treball interdepartamental s'encarrega d'impulsar mesures en àmbits com els de la seguretat ciutadana, els serveis sanitaris i socials, o la inserció laboral. Segons es desprèn d'una resposta parlamentària del conseller d'Interior, Joan Saura, l'actual tripartit concep la prostitució com una forma més de violència contra les dones, en la línia abolicionista. Així, entre les mesures per abordar la prostitució que esmenta Saura hi ha els convenis de col·laboració amb empreses per promoure la contractació de dones en situació de violència masclista.

No obstant això, dos dels partits que formen el govern d'entesa (ERC i ICV) són partidaris de regular la prostitució, tal com s'ha fet a Holanda o Alemanya. "No ens podem permetre tenir un gruix tan important de la població en una situació alegal. Hem de destapar un negoci que mou molts diners", esgrimeix la responsable de l'àrea de la dona d'ERC, Ester Alberich. El PSC no es pronuncia públicament a l'espera que l'executiva consensuï un posicionament. Tant al PSC com al PSOE hi ha un enfrontament entre corrents abolicionistes i regulacionistes.

Des de l'oposició, la diputada de CiU, Elena Ribera, reconeix que també existeixen diferents sensibilitats al si de la federació nacionalista. Això, no significa que estiguin d'acord amb l'immobilisme actual i recorda que quan CiU governava va regular els prostíbuls i que, des de l'oposició, han intentat treure la prostitució de les carreteres. Una iniciativa que "no respon a una doble moral de treure la prostitució de la vista sinó d'iniciar accions senzilles mentre no es legisla", explica Ribera.

El PP també està d'acord a prohibir la prostitució a la via pública però s'oposa a la regulació perquè, segons assegura el diputat Santi Rodríguez, "la prostitució amaga habitualment una situació de tràfic de persones, d'esclavitud".

Aquesta és una de les argumentacions dels moviments abolicionistes. Enrique Javier Díez, president d'Homes per l'Abolició, afirma que "no es pot separar prostitució del tràfic de dones i no es pot acceptar que els proxenetes passin a anomenar-se empresaris". En canvi, des de les entitats que defensen la regulació asseguren que, en la majoria de casos, la prostitució és voluntària. "Estan fent un treball, més enllà d'una qüestió ideològica. Tots els treballs són per necessitat, i són un intercanvi de serveis per diners", explica Marcela Torres, d'Àmbit Dona. L'advocada abolicionista, María José Varela, discrepa: "Si no acceptem que algú pugui vendre un ronyó, per què hem d'acceptar que es vengui el cos de la dona", es pregunta. A més, assegura que tots els informes, incloent-hi els de l'ONU, revelen que més del 97% de les prostitutes són víctimes del tràfic.

Mentrestant, continuen iniciatives en solitari com la de l'Ajuntament de Barcelona de col·locar cartells per dissuadir els clients.