L'entitat que presideix des de fa vuit anys Diego Gómez, la Federació Escola Valenciana, porta 25 anys treballant per la normalització del català a tots els àmbits del País Valencià, però sobretot en l'educatiu i de l'oci. Ha organitzat fins a 400 trobades d'escoles en valencià, amb 200.000 assistents en l'última edició, i s'ha convertit en tot un referent en la defensa de la llengua als Països Catalans. Ahir a la nit, Escola Valenciana va celebrar a Castelló de la Plana el seu 25è aniversari en un sopar festa que va ser multitudinari. Gómez repassa la història de la lluita per la llengua i la situació actual, amenaçada per les ingerències del govern del PP que lidera Francisco Camps.

En aquests 25 anys s'ha passat del 2% de nens valencians de primària i secundària que triaven estudiar en català al 30% que ho fan actualment. ¿Signaria perquè en els pròxims 25 anys s'avancés el mateix?
Potser sí, però veiem la botella mig buida i som pessimistes per la manca de política lingüística i de promoció institucional per a la matriculació en català. A més, mentre no s'actue a l'escola concertada difícilment avançarem més. Només el 4% dels centres concertats, quaranta a tot el país, tenen línies en valencià, i d'aquests, a Alacant i comarques només n'hi ha tres. Cal, per tant, un gran esforç per continuar avançant el mateix que fins ara.

La inexistència d'una política d'immersió lingüística està, tanmateix, provocant una triple segregació dels alumnes. Els valencians d'origen opten per la concertada en castellà i la pública en valencià, mentre que els nouvinguts són majoria a la pública en castellà.
Sí, i és que la llengua d'acollida dels nouvinguts hauria de ser el català i que els pares saberen que per integrar-los no n'hi ha prou d'apuntar-los a la falla, a la festa del poble o a qualsevol activitat pseudovalencianista, sinó a l'escola en valencià.

Això quan no hi ha prou places per atendre la demanada en català. Segons els vostres càlculs, uns 50.000 alumnes no veuen satisfet aquest desig cada any. Què penseu fer per contribuir a resoldre aquesta mancança tan evident?
Hi ha una disfunció entre la demanada i l'oferta educativa. L'oferta administrativa coarta els drets de milers de famílies que són reconduïdes a les línies d'ensenyament en llengua castellana. Denunciarem cas per cas i durem les demandes fins al Parlament Europeu de Brussel·les.

Com van les negociacions entre la conselleria i la Plataforma per l'Escola Pública, de la qual formeu part, i que l'any passat va aconseguir mobilitzar el sector educatiu?
Hi ha una desatenció absoluta a les nostres reivindicacions i ara han iniciat un assetjament a les entitats progressistes i crítiques que han lluitat sempre per la normalització del valencià. Això s'ha concretat a través del cessament de subvencions a entitats com l'STEPV, el festival de cinema en valencià Inquiet o la Fundació Sambori. Malgrat tot seguim oferint-nos per arribar a acords sobre l'ensenyament plurilingüe. El que no poden fer és sacrificar la normalització del valencià per la incorporació de l'anglès a les escoles. Hem d'aconseguir que els nens siguin trilingües.

¿Els sindicats UGT i CCOO han fet perdre l'oportunitat d'assolir el requisit lingüístic per accedir a la funció pública en no considerar-ho prioritari durant les negociacions amb el PP de la nova llei?
Aquí alguns sindicats s'han equivocat. Que només el dos per cent dels llocs de treballs de la funció pública estiguen catalogats en valencià és fer el ridícul, quan realment més del 60% tenen la titulació que els capacita i acredita en l'ús de la llengua.

¿Segueix encara plantejant-se saltar al terreny polític quan a l'octubre deixi la presidència de la FEV?
Dependrà de com estigui la situació social i política valenciana en el moment que deixi la federació escolar. Ja ho veurem.