Vallvidrera vol ser Eslovàquia aquest dissabte. La Barcelona de la muntanya, sentint-se desassistida i desemparada, culminarà anys de desencontres amb l’Ajuntament, de decisions preses d’esquena als veïns, de diàleg trencat entre els ciutadans i el districte de Sarrià amb una consulta popular independentista. Independentista de Barcelona, esclar.

Com els eslovacs que van separar-se de comú acord amb els txecs per reivindicar-se orgullosament menystinguts, l’associació de veïns Mont d’Orsà i l’associació de comerciants desplegaran dissabte entre les 10.00 i les 16.00 hores tres urnes a la plaça de Vallvidrera en un acte de “reafirmació d’identitat del poble de Vallvidrera i Collserola en el seu conjunt”, tal com defineixen els fulletons que han repartit aquests dies per les bústies.

Ja fa dies que a Vallvidrera es respira ambient independentista, i l’últim número de l’informatiu mensual La Vall de Vidre va fort: a portada, una imatge de l’antic Ajuntament de Vallvidrera “al carreró que hi ha després de la carnisseria, en actiu fins al 1890”. Vallvidrera va unir-se aquell any a Sarrià fins que també aquest territori va ser annexionat per Barcelona el 1921.

El president de l’AV Mont d’Orsà, Francesc Comulada, explica a l’AVUI que una trentena de persones, amb el suport de les associacions de veïns de Tibidabo, Peu del Funicular, Mas Sauró, Sarrià i Laforja, participaran dissabte en la recollida de vots a la plaça, a la qual estan convocats tots els veïns de Collserola majors de 16 anys, empadronats o no, però que visquin a la muntanya. Tots ells hauran de triar entre dues paperetes,la del sí i la del no, amb una pregunta: ¿Creieu que un govern des de la muntanya milloraria la gestió i serveis de Collserola?

El memorial de greuges dels veïns de Vallvidrera amb Barcelona és llarg: el pla d’urbanització del Tibidabo fet sense consultar-los, la saturació i descontrol als centres d’acollida El Bosc i Vilana, el tancament del mercat i fa molts més anys la tala del bosc de pins del turó de la Vilana per fer la Torre Forster. Quatre exemples de desencontres múltiples. La llista de qualsevol negociació està en un manifest del gener que demana un pla de mobilitat, el soterrament de línies aèries, l’obertura de la caserna de bombers, la creació de línies d’autobús... O això o la independència.