El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha anunciat aquest dijous al Parlament que el govern espanyol dubta de la consitucionalitat de la llei d'educació de Catalunya (LEC). Maragall ha revelat que l'executiu de Zapatero els ha demanat de parlar sobre alguns articles de la LEC, que s'ha començat a aplicar aquest mateix curs.

Maragall ha explicat que "el govern espanyol li va fer arribar aquesta demanda" per reunir-se. Un procediment previ per dialogar i que el govern la porta a terme perquè no s'hagi d'arribar a la presentació d'un recurs d'inconstitucioanlitat. De fet, el conseller ha remarcat que l'executiu espanyol ha expressat "dubtes i qüestions d'interpretació des del seu punt de vista legítims" que tenen a veure amb la constitucionalitat de la norma. "Això és obvi que no impedeix res ni el ple desplegament de la norma amb tota normalitat", ha dit. "És evident que estem convençuts, equipats i armats per afrontar el diàleg amb les millors condicions no tenim cap problema per acceptar-ho", ha dit.

'Dubtes' en el currículum escolar i els cossos docents
De fet, el titular d'Educació s'ha mostrat convençut que la Llei d'educació respecte l'Estatut i la Constitució. "Anem amb les converses amb la seguretat que arribarem al final a la solució definitiva i positiva en les qüestions plantejades en diferents àmbits' del "camp competencial curricular i en el camp de la funció pública i dels cossos en aquesta matèria que preocupen a algunes instàncies i a l'Estat".

La Llei d'educació dóna "autonomia dels centres educatius". "Una autonomia", afegeix la llei, "referida a l'àmbit pedagògic, inclòs també l'aspecte curricular sobre el qual l'administració ha de mantenir potestat de supervisió, a l'àmbit organitzatiu, i a l'àmbit de la gestió dels recursos dels quals el centre disposa". Així mateix, la reforma educativa preveu que el govern fixi cossos docents propis de mestres, professors de secundària, professors tècnics, catedràtics i inspectors, i que es canviï l'accés a la funció pública docent.

Per la seva part, la parlamentària de CiU Irene Rigau ha qualificat aquesta com "una mala notícia" les converses entre el govern espanyol i el català "abans d'iniciar el plantejament d'un conflicte de competències". En aquest context, ha criticat el "secretisme" del govern. "Li agraeixo que ens ho hagi dit aquí, ara, nosaltres tenim el costum d'analitzar els acords de govern i vostès van considerar que era molt més important comunicar que continuaven les obres del Segarra.-Garrigues que porta anys i panys fent-se", ha criticat. "Crec sincerament que la població catalana i la comunitat educativa que és tan amplia està més interessada per saber si aquest país podrà aplicar la seva primera llei aprovada a Catalunya".