L'incendi tràgic d'Horta de Sant Joan no va ser causat per un llamp sinó per dos excursionistes, exauxiliars forestals de la Generalitat de Catalunya i la Valenciana, que van fer un foc a terra sabent que estava prohibit i veient la ventada i la calor que feia. És la conclusió a la qual han arribat els Mossos d'Esquadra que, després de sis mesos de pacient investigació i segons fonts policials, han pogut demostrar la presència dels dos sopitosos, dos nois de 26 i 27 anys, en el lloc i el moment on es va iniciar l'incendi que va matar cinc bombers al juliol. Un sisè bomber encara lluita per recuperar-se de les greus cremades que va patir.

Un cop reunides les proves, els Mossos han detingut els dos nois i la jutge de Gandesa els ha fet empresonar provisionalment aquest dissabte 9 de gener. La policia els atribueix un delicte d'incendi forestal, per haver encès foc en un lloc i una hora prohibides i amb unes condicions meteorològiques molt perilloses, cinc delictes d'homicidi imprudent i un delicte de lesions imprudents greus.

Es tracta de dos joves de nacionalitat espanyola, un veí de l'Aldea (Baix Ebre), Antoni P.M., de 26 anys, i un de Càlig (Baix Maestrat), Lorenzo F.M., de 27 anys. A més de ser bombers voluntaris, tots dos vivien, per tant, a prop de la zona on es va produir la tragèdia i ho han continuat fent els mesos posteriors. Caldrà aclarir si reconeixen els fets o si els neguen. I fins i tot, encara que admetin haver fet el foc a terra, si eren conscients o no de les conseqüències que va tenir, ja que l'opinió pública catalana creia, fins ara, que un llamp havia causat el foc.

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va anunciar que les investigacions portaven a afirmar que l'incendi d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) que va cremar 1.140 hectàrees (la meitat de les quals del Parc Natural dels Ports de Beseit), va ser originat per un llamp que va caure el 14 de juliol durant una tempesta seca i que es va mantenir com a metxa en la fullaraca durant sis dies, fins que el vent, la calor i la sequedat van afavorir la seva ràpida propagació el dilluns 20.

El conseller va assegurar que l'estudi havia permès determinar "amb rotunditat" que la causa va ser aquesta després d'inspeccionar el primer perímetre afectat per els flames, al barranc dels Cubars, una zona de pins sense cap accés, d'unes 50 hectàrees. En un d'aquests pins, els agents rurals van descobrir les típiques marques que deixen els llamps: una llarga ferida molt recent, de la qual supurava encara resina.

Secret de sumari
El jutjat d'instrucció de Gandesa va obrir diligències per investigar les causes de la tragèdia el mes de juliol i des d'aleshores la investigació judicial es troba sota secret de sumari, essent prorrogat la primera vegada el 28 de setembre, la segona, el 25 d'octubre i per tercera vegada el 24 de novembre sense que el jutjat hagués donat cap explicació.

Mentre tothom donava per fet que l'incendi havia estat provocat per causes naturals, la policia continuava investigant i aquest secret de sumari prorrogat tres vegades era indicatiu que encara hi havia algun punt fonamental del cas per aclarir.

La notícia pot provocar un altre daltabaix polític, aquest cop, però, al departament de Medi Ambient, on es va fer un informe que avalava la tesi del llamp. També s'hauria d'aclarir si els agents forestals que van redactar aquest primer informe van actuar sense coordinar-se amb els agents dels Mossos, que també tenen especialistes en incendis.

Fonts policials asseguren que els investigadors del cos van centrar les seves sospites en els excursionistes des del primer moment, però que calia reunir proves. Això significaria que hi va haver dues investigacions paral·leles, si no és que Baltasar dóna alguna explicació que ho aclareixi.