Fèlix Millet i Jordi Montull no fugiran si no ho ha fet fins ara, les proves no estan al seu abast i la presó provisional no pot ser utilitzada com un avançament de la pena, encara que sigui molt previsible la condemna, com passa en el cas del frau del Palau de la Música, amb dos imputats confessos.

Aquests són els arguments bàsics del titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, Juli Solaz, per justificar la seva decisió, anunciada ahir verbalment, de deixar en llibertat provisional Millet i Montull. El jutge ha desenvolupat aquests arguments en la interlocutòria preceptiva amb què, aquest dimarts, ha notificat oficialment la seva resolució.

Tot i que no ha volgut fer públic el document –té potestat sobre la decisió, ja que les actuacions, durant la instrucció d'un cas, no són públiques, encara que no hi hagi secret de sumari–, fonts judicials han indicat quines són les línies bàsiques del text.

Un dels passatges de l'escrit recorda a les parts –la fiscalia i les acusacions particulars, entre les quals hi ha el Consorci Palau de la Música, amb representació de les institucions públiques– que la presó provisional es pot aplicar en casos molt restringits, i que no es pot utilitzar com a càstig de facto. El magistrat suggereix a qui no hi estigui d'acord que s'adreci als legisladors, i als partits polítics, per aconseguir que la llei es canviï.