Treballa en un dels diaris més prestigiosos del món, The Guardian. El seu primer llibre, The Olive Groves of Belchite, és una història d'amor amb una crítica entre línies a les mancances democràtiques de l'estat espanyol. El va escriure en anglès, i és un dels més venuts a Amazon. Fins i tot n'ha firmat exemplars al prestigiós festival literari de Hay, a Gal·les. Té un màster en periodisme financer dels Estats Units, i va ser de les primeres de la seva promoció. Però la catalana Elena Moya no va trobar a Catalunya cap oportunitat professional similar a les que li van oferir al Regne Unit. Moya parla de literatura i del nou exili català, el del talent professional.

"Hi ha molts catalans que estan pel món fent coses increïbles", assegura Elena Moya, que lamenta que "el país no els intenta atraure una altra vegada a casa per aplicar la seva experiència". La periodista i escriptora es refereix als molts catalans que són arreu del planeta en universitats líders, centres de recerca mèdica o empreses multinacionals. I utilitza el seu propi cas com un exemple més d'una tendència que espera que no es repeteixi en el futur.

"He hagut de fer la vida professional en una llengua que no és la meva, no estic al meu país, i no estic amb la meva família. Estic contentíssima aquí, però jo només volia treballar a Barcelona", confessa Moya des de Londres. La periodista i escriptora, que durant quasi una dècada va treballar per la prestigiosa televisió financera internacional Bloomberg, descriu com a "increïble" que pogués viatjar i escriure "per tot el món" amb una empresa estrangera i no aconseguís treballar en els mitjans del seu país.

Fa una quinzena d'anys, després d'especialitzar-se amb un màster als Estats Units, Moya va tornar a Catalunya amb l'esperança de treballar. "Venia amb un màster flamant en periodisme financer, amb els últims coneixements, i no vaig trobar feina", confessa. I afegeix: "Em va semblar increïble, perquè aquí la gent que surt de les millors universitats, amb les millors notes, amb experiència...per descomptat que es col·loca".

Una novel·la sobre les conseqüències de la guerra
Moya, que espera que a finals d'any es publiqui una traducció al català i castellà de la seva primera novel·la, assegura que a l'estat espanyol "en general no hi ha una cultura de valorar l'esforç". L'escriptora culpa "la falta de mentalitat democràtica" del país per aquest exili professional forçat de molts dels talents de casa nostra i d'altres dels problemes de l'estat. De fet, les mancances democràtiques d'Espanya preocupen Moya, que reconeix que la seva novel·la inclou reflexions sobre el tema.

"La meva novel·la parla de les conseqüències de la guerra civil avui en dia", explica Moya. L'escriptora critica que tots els ciutadans pateixen "la llosa de la guerra civil i de la dictadura" i que "d'això no se'n parla". "Espanya és una democràcia molt jove, i això té unes conseqüències terribles per la societat que tots patim", alerta la catalana. "Anomenar el problema i definir-lo és la meitat de la solució del mateix problema. Ignorar-lo, tapar-lo, posar-lo sota la catifa, només ens fa mal", argumenta Moya.

A The Olive Groves of Belchite reconstrueix la vida de tres dones de tres generacions i les conseqüències que el conflicte civil espanyol va tenir -i encara té- a les seves vides. En 400 pàgines, Moya descriu l'àvia, la filla i la néta d'un mateix conflicte, però aprofita la figura de la més jove, Maria, per relatar les incongruències i els xocs entre un passat i un futur que encara no s'han reconciliat. La història de Maria, que s'enamora d'una noia en un viatge alliberador al Regne Unit, la introducció de gent de l'Opus Dei o fins i tot una referència al boicot al cava català són només excuses de la novel·la per relatar com el passat afecta, a vegades inconscientment, la vida de les persones.