Confusió, filtracions contradictòries, desmentiments. El caos informatiu sobre el segrest dels tres cooperants catalans que ja fa tres mesos que són en mans d'Al-Qaida creix cada dia i cada hora. Aquest divendres, després que un negociador de Mali protegit per l'anonimat hagi assegurat que els segrestadors reclamen l'excarceració de diversos islamistes empresonats a Mauritània, el govern espanyol ha negat que hi hagi cap novetat i ha afirmat que no hi ha "peticions concretes", informa Europa Press.

El director general de Comunicació Exterior, Julio Albi, designat per l'executiu com a únic portaveu per traslladar a l'opinió pública la informació sobre l'evolució de les gestions per alliberar els cooperants, ha respost a la filtració, que s'ha fet a les agències de referència de l'Estat espanyol i de França, Efe i France Presse. "No hi ha novetats. Tot segueix exactament igual", ha assenyalat Albi, que ha insistit també que "no hi ha un comunicat amb peticions concretes" per alliberar Roque Salazar, Alícia Gámez i Albert Vilalta.

A més de les dificultats que tenen els mateixos govern per tenir dades fidedignes sobre el cas, en les anades i vingudes informatives hi intervenen també factors relacionats amb les relacions entre els tres Estats implicats en el cas: Mauritània, Mali i Espanya.

Mali, que té els segrestats en el seu territori i fa de mediador, ha fet córrer en les últimes setmanes que el desenllaç del segrest era imminent, i aquest divendres, en canvi, ha fet girar la situació en rescatar la reivindicació de les excarceracions, de les quals feia setmanes que no se'n parlava.

Aquest punt molesta especialment Mauritània, que és qui té empresonats els islamistes que Al-Qaida vol veure lliures i qui es nega a "negociar amb terroristes". Fins i tot ha arribat a criticar Mali per haver alliberat presos per resoldre altres segrestos. I entremig hi ha el govern espanyol, que intenta navegar en aquestes aigües remogudes i que necessita resoldre el cas, ja que és qui té la responsabilitat sobre els segrestats, ciutadans de nacionalitat espanyola.

L'aposta d'Espanya, contrària a la de Mali, on moltes autoritats concedeixen entrevistes i fan declaracions sobre el cas, és la de callar, desmentir i negar tot el que es filtra.