El 27 d’octubre de 2005 el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i el llavors secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, signaven un protocol d’inversió de carreteres en què el ministeri de Foment es comprometia a invertir 2.609 milions d’euros en carreteres entre 2006 i 2012. Gairebé quatre anys i mig després, la pluja de milions anunciada no ha passat de plugim intermitent. L’Estat només ha adjudicat el 33% de les obres previstes quan falten només dos anys per acabar-se el termini previst per a les inversions.

Ni la disposició addicional tercera de l’Estatut ha corregit unes xifres d’inversió que, a hores d’ara, disten molt de les optimistes previsions inicials. Igual que el seu cap de govern, les visites de la llavors titular de la cartera de Foment, Magdalena Álvarez, a Catalunya es van convertir en mítings sobre els incompliments del PP i la voluntat de reparació del greuge del PSOE. Però quan s’ha complert més de la meitat del període, la inversió estatal no arriba ni a un terç de la prevista.

La llista de greuges és llarga i està territorialment molt repartida. L’encapçalen dos clàssics. Els desdoblaments de la N-II a Girona i la N-340 a Barcelona i Tarragona. A Girona, les obres van enrere, com els crancs. Actuacions que el 2005 ja estaven licitades o adjudicades com el tram entre Maçanet de la Selva i Sils encara no s’han acabat. Els poc més de deu quilòmetres inaugurats entre Caldes de Malavella i Fornells de la Selva contrasten amb l’Autovia de la Ruta de la Plata, un projecte faraònic per unir Gijón amb Sevilla del qual en els darrers cinc anys s’han inaugurat més de 300 quilòmetres.

La sensació de dèjá vu també es repeteix en el cas de la N-340. Dels tres trams previstos per executar entre 2006 i 2012 no n’hi ha cap, ni tan sols amb el projecte constructiu a punt. Els veïns de Vallirana han hagut de veure com la variant, que apareixia al conveni com a obra ja adjudicada, ha estat cinc anys sense obres. Mentre a Andalusia queden només una vintena de quilòmetres en obres, a Catalunya n’hi ha 120 sense projecte de desdoblament, i això sense comptar el Quart Cinturó.

Ronda del Vallès
L’ara anomenada Ronda del Vallès –per les pressions d’Iniciativa i ERC– és una altra de les obres en què Foment ha deixat de fer els deures. Si en el tram entre Terrassa i Granollers hi pot haver l’excusa que no hi ha consens per tirar les obres endavant, no hi ha justificació possible perquè per fer els encara no 15 quilòmetres entre Abrera i Terrassa s’estigui trigant més de 5 anys. De les obres metropolitanes també cal destacar l’absència d’inversió en els accessos als Port de Barcelona, una obra llargament reivindicada pels sectors empresarials.

L’únic territori català que sembla salvar-se de l’oblit a què Foment sotmet en matèria d’autovies a Catalunya és Lleida. L’autovia A-22 i la A-14, totes dues amb continuïtat a Osca tenen les obres acabades o molt avançades. Cal no oblidar, però, que el número 2 del ministeri de Foment, un dels pocs càrrecs que ha sobreviscut a l’arribada de Blanco, és precisament d’Osca. n