“Si ens dediquéssim a fer els avortaments que ara fan les clíniques privades, els nostres quiròfans es col·lapsarien”. Així de taxatiu es mostra el doctor Ramon Carreras, president de la Societat Catalana de Ginecologia i Obstetrícia i cap de servei d’aquesta especialitat a l’Hospital del Mar de Barcelona. Segons aquest especialista, fer més interrupcions voluntàries de l’embaràs als hospitals públics és del tot impossible, sobretot quan “hi ha altres prioritats més urgents” que cal solucionar, com ara l’ampliació de les maternitats.

Els hospitals públics fan poc més del 2% dels avortaments, mentre que el 98% restant és assumit pels centres privats acreditats pel departament de Salut. Les poques interrupcions voluntàries de l’embaràs que es practiques al sector públic corresponen, sobretot, a gestacions avançades en què s’ha detectat alguna malformació fetal greu o un risc seriós per a la salut de la dona. La majoria es duen a terme a l’Hospital del Mar i a la Vall d’Hebron, ja que els professionals de molts centres s’acullen a l’objecció de consciència.

Al sector privat, el 88% dels avortaments corresponen a gestacions de menys de 12 setmanes en què la majoria de les pacients al·leguen risc psicològic.

Tot i que la nova llei aprovada al Congrés reconeix l’avortament com una prestació que ha de cobrir la sanitat pública, el doctor Carreras assegura que “els quiròfans són un bé escàs” i que “hi hauria un col·lapse irreversible” si es comencessin a ocupar amb aquestes intervencions. D’altra banda, Carreras creu que seria “poc eficient”, tenint en compte que ja hi ha el personal amb més experiència i els equipaments necessaris a la xarxa dels centres privats.