Cap propietari dels restaurants mexicans de Barcelona oculta que es va espantar quan va saltar la notícia de la nova epidèmia de grip. “Al principi vam tenir por” explica Laura Gómez, encarregada de la Cantina Machito del barri de Gràcia. La febrada televisiva en la difusió de la nova grip, que al principi era del porc i que ara ja només és nova o A, va inquietar tots els propietaris d'aquests locals.

Segons expliquen la majoria, hi ha hagut “més difusió mediàtica” de la grip que no pas difusió real del virus. Això però, només a Europa, ja que al centre i al nord d'Amèrica, diuen, no s'ha explicat amb tanta insistència. Gómez comenta que, quan es va començar a parlar de la grip, el propietari del restaurant que ella dirigeix “era als Estats Units i allí no hi havia tanta alarma”.

El mateix passa a Mèxic, i molts dels seus habitants aprofiten per tranquil·litzar els seus coneguts i parents d'aquí. Gerardo Vera, propietari de El Último Ágave, afirma que quan ell truca allí preocupat, el tranquil·litzen. Una coneguda seva s'ha infectat per la malaltia i diu que “totes les altres grips que ha tingut abans han estat molt pitjors”.

Malgrat la psicosi, el calaix no se n'ha ressentit. Expliquen tots que “la facturació és la mateixa” i que si han resistit la crisi econòmica no serà aquesta epidèmia el que els perjudicarà. Tot i la por dels primers moments, al restaurant Mex Cal diuen que “cap client ens ha preguntat” per cap perill sobre el menjar mexicà ni la carn de porc.

Resulta que “la carn de porc és de les que menys es menja a Mèxic” i que “no forma part de la base de l'alimentació” del país, puntualitza Cristina Sidrach, la gerent d'El Último Ágave. Al Mex Cal ho confirmen: "Ara, igual que sempre, la carn que més demanen els nostres clients és la vedella i el pollastre”.

Però encara que no fos així, afirmen tots que no hi hauria cap problema. “La carn la comprem aquí -diu Vera- i només importem el 50% dels productes que servim“. Concretament, tots els productes carnis són comprats aquí i el que ve de fora només són coses que a Catalunya no es troben o que no són tan autèntiques: “tortillas, salses, cactus...” En alguns establiments, el que importen ni tan sols ve de Mèxic: molts productes els compren a un exportador que ho porta des d'Holanda.

Tot i això, sí que reconeixen que algun client els ha preguntat per la seguretat de menjar en els seus establiments. Això sí, els pocs que pregunten “són d'aquí”. Els turistes, que segons explica Rosa Barreiro, encarregada del Mex Cal, solen anar molt al seu local, repeteixen any rere any i, enguany, igual que sempre. Sembla que avisos com els de la ministra de Sanitat d'Angela Merkel de no viatjar a Catalunya no han tingut l'impacte que pretenien, ja que molts turistes europeus van a aquests locals “sense cap problema”.